Tal volta sobre les falles estiga ja tot escrit. Sobre el foc, sobre els ninots, sobre els coets, sobre els bunyols, sobre la dona fallera, sobre l'ambient festiu, sobre les mascletaes, sobre la paella,... I, mentre reflexione al voltant d'este tema, descobresc, per entre la xarxa, el cartell anunciador de les falles de Paterna de dos mil quinze, enguany dibuixat per Begonya Perona. Sobre un cel fosc, de nit, tot plé d'estrelles o espurnes d'una falla que ardeix vivament a la part de l'esquerra, s'amaga la torre negra i moruna, en un segon pla, fosca, nocturna, com si estiguera dormint, mentre vigila les falles de Paterna. I en un primer terme, el perfil de la dona fallera paternera abillada amb el vestit de fallera, adornada amb les seues millors joies i amb un ram de flors a la mà, es disposa per a acudir, tal volta a l'ofrena. El llaç taronja que nuga el seu vestit per l'esquena, la uneix, com un cordó umbilical, al temps que irremeiablement, passa i que enguany es tracta del 2015. No hi ha artista paterner que no haja gosat blasmar la torre en un llenç en qualsevol format: De nit, de dia, davall la pluja, amb les coves blanques i la roda d'un carro, amb un arc de sant Martí, amb uns xiquets jugant al seu voltant, a color, en blanc i negre, en tonalitats color sèpia com si d'un daguerreotip es tractara... I no hi ha artista que millor haja encadenat la nostra torre en les dos dimensions d'un quadre, que un paterner, siga Milagros Ferrer, Poblador, Barbeta, Alex Alemany, Jeroni, Liern, Anna Roig Llabata, Begoña Perona o fins i tot qualsevol de les desenes de persones que s'animen, anònimanent, des dels seus voltants, a agafar un pinzell i s'atreveixen a pintar a un llenç el nostre monument local més emblemàtic i alhora, més internacional. Perquè per als qui no ho sàpiguen, Begonya Perona és neta del tio Paco "el Caje" per part de mare y descendent de la fàbrica de ceràmica "Perona", per part de pare. Qui siga de Paterna, sap i coneix la bonhomia de dites persones. És llicenciada en belles arts i ja du sobre les seues esquenes un fum de cartells de festes publicats, així con més d'una exposició on hem pogut gaudir de la sensibilitat d'unes mans que trauen el millor de si mateixa i que han reproduït racons i moments inoblidables per a qualsevol valencià i per a qualsevol paterner. He de confessar que, a un racó de la meua biblioteca personal tinc, a l'altura de la vista i recolzat sobre els llibres que m'estime, retallat del catàleg d'una exposició seua anterior a la galeria del Gran Teatre Antonio Ferrandis, la imatge d'un quadre seu, on hi apareixen la Torre i les coves, en perfecta harmonia amb la natura i el paisatge que les envolta. És un quadre que personalment, m'encanta. I és que no hi ha millor artista que un paterner, per a reproduir, amb eixa sensibilitat exquisida, allò que és propi: la majestuositat de la torre, l'emblanquinat de les coves, el reflex de l'aigua on naix la sèquia de Montcada, la Corrucossa en tardor esguitada de taronges, l'esplendor de la Canyada en primavera, la frenètica activitat del polígon industrial, el secà que s'esten a partir de la partida del Penal, el ritme i el colorit del mercat dels dimarts, el transit inesgotable de les persones pel carrer major, el daurat del foc d'un coet de luxe o l'impressionant rostre negre del nostre Crist de la Fe.
