Un diumenge redó és aquell en el que un es desperta sense la borumballa del soroll d'un despertador cansí que sona llargament a les sis de la matinada per a anar a treballar d'una manera monòtona, sinó aquell en què un obri els ulls amb el despertar natural dels bioritmes personals propis. Tranquil·lament. Sense presses. Sense sobresalts. Sense una veu propera que li diga a un: "Vinga, amunt", ni amb molestes espentetes al muscle per a despertar-lo. Després, sense presses, un s'estira tots els músculs del cos i badalla. Sense presses, un aparta el cobertor de damunt seu i s'alça del llit. Es torna a desperesar tot estirant els braços i les cames, com si fos una X, al mateix temps que emet un sorollós badall. Sense presses, un se n'entra a la dutxa, tot deixant caure l'aigua calenta sobre un mateix. Entre setmana, eixa mateixa dutxa és una trompada de pensaments d'alló que s'ha de fer al llarg del dia, mentre que el diumenge, és un fil d'aigua calenta relaxant que s'esmuny, entre el perfum del gel de bany i els pensaments ennuvolats i distrets del cap de setmana. Sense presses, amb la tovalla enrotllada i enganxada a la cintura, un obri l'armari i busca la millor camisa i el millor pantaló que hi troba. Sense presses, un es vesteix. Sense presses, un obri la finestra del balcó per a comprovar quina temperatura fa al carrer, per a agafar o no jaqueta. Sense presses, un eix de casa. I, com un viu en un sext pis amb ascensor, opta per baixar a peu, en lloc d'agafar l'ascensor, per a fer aixina una miqueta de moviment. Sense presses, un eix al carrer, saluda a un parell de veïns que es troba pel camí i els pregunta per la família. Sense presses, un camina sense cap de rumb ni ritme fixe que aquell que la voluntat pròpia li demana, Sense presses, en qualsevol lloc, un es deté, inspira lentament i, més lentament encara, expulsa l'aire a poc a poc, Cal delitar-se amb la tranquil·litat que ens inspira el diumenge. Probablement, el millor desdejuni és el que un es pren, sense presses, a poder ser, a la terrassa d'una cafeteria, on poder gaudir d'un paisatge relaxat, com pot ser el d'uns xiquets jugant en mig del carrer, el d'una parella que passeja agafada de la mà, o el d'una senyora major que passeja dos gossos que porta nugats amb una corretja i, a poder ser, en un parc ple d'arbres ben a prop. Quan a un li serveixen el café amb llet, aboca el sobret de sucre dins de la tassa i, amb la cullereta, un procedeix a remoure el seu contingut, crec que ja ha quedat prou clar que, sense presses. I mentre va donant-li voltes a la cullereta, va pensant de forma absorta en els seus pensaments, mentre la vista projecta cap a l'infinit. I és en eixe moment, quan a un li ve, de forma imaginària, la veu d'un inspirat Joan Manel Serrat cantant "Hoy puede ser un gran dia, planteatelo así..."
