viernes, 20 de mayo de 2016

Primera Comunió

El dissabte passat vàrem anar de primera Comunió. És tracta de la primera Comunió d'una xiqueta, filla d'una cosina germana meua que, curiosament, va nàixer el mateix dia que em vaig casar. Esta coincidència fa que, encara que siga inconscientment,  per a sempre associe les circumstàncies de la vida personal d'esta xiqueta, a les del meu matrimoni. Hui en dia, la primera Comunió alhora que és un Sagrament per mitjà del qual es menja per primera volta el cos de Crist també és un event social amb el que celebrem que aquell menut que va nàixer fa uns poquets anys, va fent-se cada dia una miqueta més major i va tenint més coneixement. És allò que en castellà s'ha anomenat sempre com a  "tener uso de razón". Es tracta d'eixe pas tan bonic de la infantesa més tendra, a eixa tímida adolescència que ens fa mirar els diversos aspectes de la vida d'una forma diferent, i que dóna pas a una sèrie de canvis físics com puça ser que envermellim les galtes quan parlen de nosaltres, o que se'ns omplirà la cara tota quallada de grans en eixa pubertat que està a punt d'arribar. Esta primera Comunió a la qual  vàrem anar l'altre dia, al menys en quant a la meua família materna es refereix, tal volta siga la última, d'eixa generació de xiquets, fills dels meus cosins i que varen nàixer ja en este tercer mil·leni. Des del seu naixement han crescut de la mà de les noves tecnologies, que utilitzen l'iphone amb la mateixa precisió que el pare de mon pare tenia amb l'aixada, o la tablet amb la mateixa destresa amb què qualsevol persona de la meua generació agafa un paper i un bolígraf per a escriure una carta. Sempre que acudisc a un event d'estes característiques, com pot ser una boda, una primera comunió o un bateig, em fa molta il·lusió tornar a retrobar-me amb els membres de la meua família, especialment, aquells que fa ja temps que no veig. Alguns, fins i tot, anys. És moment de recordar v/bells temps, especialment quan els protagonistes de la celebració vàrem ser nosaltres. Passats ja un bon grapat d'anys d'açò,  sempre m'agrada mirar la cara de felicitat del combregador, compartir l'alegria dels pares en vore que tot ha eixit be, disfrutar de la satisfacció dels iaios de tindre els seus pollets al seu voltant, recordar a aquells que ja no estan i que s'ho varen passar d'allò més bé en estos esdeveniments, en sana i sincera fraternitat, viure l'extraordinària harmonia entre els convidats, i gaudir de la quantitat de xiquets que corretegen per entre les taules i les cadires del saló, de forma atropellada, tot i aprofitant un dia inigualable, i recorde que algun dia era jo qui corretejava per entre les taules del Capri, en companyia de tots els meus cosins, en un dia tan especial.