Un de maig. Dia del treball, en homenatge als anomenats màrtirs de Xicago. Estos sindicalistes anarquistes varen ser executats als Estats Units, per la seua participació a les jornades de lluita per la consecució de la jornada laboral de huit hores. Varen tindre el seu origen en la vaga iniciada l'un de maig de mil huit-cents huitanta sis i el seu moment més àlgid es va donar tres dies més tard, el quatre de maig, a la revolta de Haymarket. A partir d'aquell moment es va convertir en una jornada que reivindicava els drets dels treballadors en sentit general, celebrada a tot el món d'una manera o d'una altra. Enguany ha caigut en divendres. Ocasió més que idònia per a agafar la maleta i viatjar a qualsevol lloc. Per tant, ha caigut fantàsticament be per a escapar i desconnectar. I no deixa de ser curiós el fet que un dia de reivindicació i de protesta, o al menys de record d'uns fets que han influït d'una manera notable en la nostra història contemporània, s'ha acabat convertint en una jornada d'oci i d'esbargiment. I aleshores un es planteja: la jornada de l'un de maig és una jornada de reivindicació? O es tracta més bé d'un dia de descans i d'oci? No fa molt, un dirigent sindicalista, va acabar el seu discurs pronunciat en concloure la manifestació del primer de maig, convidant a tots els treballadors que s'havien reunit a la Porta del Sol a Madrid, a que aprofitaren el bon dia que hi havia eixit, per a anar a prendre unes servesses amb els seus companys. Al llarg de la història s'ha anat celebrant de forma diferent esta efemèrides arreu el món. Als paisos de l'àrea comunista es commemorava amb desfiles multitudinaris on participava el proletariat. L'església catòlica, va saber reconvertir esta festa civil en religiosa i així, en 1954, el papa Pio XII, va declarar l'un de maig com a festivitat de Sant Josep obrer, a la plaça de Sant Pere de Roma, tot i afegint un missatge catòlic a este dia i obrint un nou concepte d'obrers catòlics, amb reivindicacions socials i fe. Els paisos de influència cristiana, també celebraven la festa de Sant Josep artesà amb exhibicions esportives dutes a terme per membres del sindicat únic vertical, mentre que a la resta de paisos europeus es duien a terme manifestacions multitudinàries per part dels sindicats horitzontals per a commemorar este dia. Enguany, per a celebrar esta festivitat, me n'aniré a cinquanta quilòmetres de València, cap al interior. Aprofitaré la jornada per a descansar i gaudir del bon dia que farà, en companyia de familiars i amics, i em recolzaré a l'ombra d'una olivera per a llegir una miqueta. Perquè la formació i l'aprenentatge són, entre altres, les armes que tenim per a lluitar contra la incultura i poder, d'eixa manera, optar a llocs de treball de qualitat que ens permeten així poder auto-realitzar-nos com a persones.
