Tots els anys escric un article per al llibre de les Festes Majors de Paterna en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer. I, una volta publicat el libre m'agrada llegir i delitar-me, amb el que escriuen els meus col·legues paterners d'escriptura i, a mes a mes, amics, com solen ser Camilo Segura, Vicent Cotolí, Félix Gámez, Pepe Bas,... I enguany descobrisc, entre altres xicotetes joies escrites per a la posteritat, l'entranyable article de Vicent Cotolí, anomenat "Mi legado de 50 años a Paterna", en el que, d'una manera oficial, elegant i, fins i tot, si se'm permet, solemne, el nostre bon amic Cotolí es despedeix de tots els qui, any rere any, seguim la seua trajectòria investigadora i divulgativa al voltant de temes de Paterna. Ja de ben menut m'agradava llegir allò que escrivia sobre Paterna a diversos mitjans: a llibres de festes diversos, al BIM, així com a altres publixacions locals. Però el meu contacte amb ell d'una manera més fluïda fou allà pels anys noranta quan vaig guanyar una beca d'investigació patrocinada per l'Ajuntament de Paterna, la temàtica de la qual girava al voltant dels Jutjats de Paterna. Vaig concertar una entrevista amb ell i em vaig dirigir cap a sa casa amb una carpeta davall del braç, un bolígraf, un grapat de fulls i un braçat d'l·lusions, dispost a menjar-me el món. A partir d'aquell moment, va naixer la meua amistat amb ell. Tot això afegit a que es va mudar de domicili i se'n va vindre a viure a la finca on vivien els meus pares i amb qui coincidia al pati o a l'ascensor, o bé pujava jo a sa casa per a preguntar-li algun dubte sobre algún escrit que duia jo entre mans. He de reconèixer que sempre he tingut obertes les portes de sa casa. I ara, quan rellegisc de nou el seu escrit, no puc evitar pensar en la quantitat d'hores que haurà invertit pacientment, amb la santa paciencia d'un práctic amanuense, per a acabar tenint un arxiu personal tan complet com el que posseeix, de gran part del segle vint, amb tot allò referent a Paterna: publicacions, fotografies, articles, postals, llibres... Entre els seus escrits al llarg dels anys als llibres de festes trobem articles referents a la vida quotidiana de Paterna: el trenet, el Centre Musical Paternense, els molins... Especialment hem de nomenat la seua públicació "Historia de la música en Paterna" on, al llarg de les seue 490 pàgines, ens conta d'una manera detallada tot allò referent al desenvolupament musical en Paterna al llarg dels temps: Però sobretot, esperem que, ja d'una volta, es publique el seu llibre inèdit al voltant dels malnoms de Paterna en el que, d'una manera exhaustiva, ens descriu els malnoms típicament paterners, escrit amb la col·laboració inestimable del seu cunyat V. Fabado V. "el retoret". Després de llegir de nou el seu article, no puc dir adéu. He de dir gràcies. Gràcies per eixe esforç impagable que no sempre és agraït, de reconstruir, com si de trencadís es tractara, la història del nostre poble. I des d'estes senzilles paraules que a este blog escrivim, volem reconèixer-li tota la seua trajectòria a Vicent Cotolí Ibáñez. Moltíssimes gràcies.
