Diuen que una societat es pot considerar madura, quan és plenament conscient que tan important és conrear la terra com escriure un poema. La publicació de la sentència del vomitiu assumpte de "la manada" ens ha de fer reflexionar al voltat d'uns certs aspectes a tindre en consideració. No farem ací una exhaustiva anàlisi sobre el que diu al Codi Penal al respecte, ni explicarem la intimidació, ni altres conceptes tècnic jurídics que, encara que tenim la qualificació per a fer-ho, pensem que han de ser els professionals de la docència jurídica els que han de dur a terme totes estes apreciacions. Més enllà dels fets que tots ja coneixem, i de la -dit amb tots els nostres respectes cap a la Justícia- desafortunada sentència dictada per l'Audiència Provincial de Navarra, pense que, com a societat, hauríem de plantejar-nos, com a mínim, una sèrie de consideracions que ens haurien de fer-nos, almenys, reflexionar.
Els delictes anomenats al Codi Penal com a "delictes contra la llibertat sexual", són conductes que, si bé a priori podríem pensar que són duts a terme per desequilibrats mentals, en este cas que ens ocupa, i en altres més que apareixen als mitjans de comunicació, no s'han dut a terme per persones apartades de la societat, o pertorbats mentals, sinó per un grup de persones plenament integrades en la nostra societat, que perfectament podrien ser el nostre veí o el nostre company de treball. Que veuen a una part de la societat com objectes, no com a persones. I que aprofiten un argument inoculat a la societat, que ja ve d'antic, prou mesquí per cert, de convertir a la víctima en victimari, per a justificar els seus actes, amb arguments tan peregrins com l'escot o la minifalda que duia. La víctima, sempre serà la víctima, a la que s'ha de protegir, emparar, acollir i defendre.
És molt fàcil caure en la temptació de "legislar en calent" i, davant de casos com els que ens ocupa, demanar penes de presó desorbitades, penes de mort o castracions salvatges que, a l'únic carreró que ens porta és a crear més odi, més confrontació i més ràbia. En el cas que ens ocupa, probablement no caldria fer una modificació legislativa, sinó dur a terme una aplicació de la llei penal d'acord amb el sentit comú, ja que es podría apreciar una certa discordancia entre la Fonamentació de Fets amb el Fallo que es dicta.
El Codi Penal és la conseqüència d'un fracàs de les normes i per això, sempre és l'última ràtio del Dret. Davant d'una situació punitiva, l'Estat castiga a aquells que no s'han portat bé, tal com toca. Per això mateix, les sentències penals, a banda d'ajustar-se a dret, han de ser justes. Davant d'una sentència motivada i ajustada a dret, però injusta, poden produir-se conseqüències tremendament injustes mai desitjades.
Però al rerefons de tot açò, ens estem oblidant d'un concepte que, si bé té un origen judeocristià, hui en dia és un Principi General del Dret plenament arrelat a la legislació de pràcticament tots els Estats, és objecte de protecció per les Lleis Internacionals i pels principis de l'ètica. Es tracta del concepte de "Dignitat de la persona". "Les coses tenen valor, les persones, dignitat", va dir Emmanuel Kant. Parlar de dignitat és parlar d'un dret innat de les persones a ser tractades de manera justa i a reconéixer la seua vàlua en tant que humans. En definitiva, és parlar d'igualtat. Entre tots hem de contribuir a crear una societat en la qual un dels seus principals valors siga aconseguir que les persones siguen valorades pel fet de ser persones, sense distinció de raça o de sexe. Estes paraules que queden molt boniques a la Constitució, en acabant, a l'hora d'aplicar-les en la pràctica, deixen molt que desitjar. I en el cas que ens ocupa, hi sol haver una doble moral sagnant.
Al final del camí, un arriba a la conclusió que entre tots hem de construir una societat millor on es respecten els drets i la dignitat de la persona. Es tracta d'una llavor a dur a terme entre tots. Però han de ser els poders públics els que han de posar les ferramentes necessàries per a què açò que estem dient, siga una realitat. Han de vetlar i desvetlar-se per a aconseguir que les noves generacions siguen millors, a base d'educació i cultura. Davant d'una societat formada en valors, educada, culta, que tinga la dignitat de les persones com a eix de sí mateix, no ens caldran Codis Penals. D'eixa manera podrem arribar a ser una societat adulta i madura, que considerarà que tan important és el conreu de la terra com l'escriptura d'un poema.
Els delictes anomenats al Codi Penal com a "delictes contra la llibertat sexual", són conductes que, si bé a priori podríem pensar que són duts a terme per desequilibrats mentals, en este cas que ens ocupa, i en altres més que apareixen als mitjans de comunicació, no s'han dut a terme per persones apartades de la societat, o pertorbats mentals, sinó per un grup de persones plenament integrades en la nostra societat, que perfectament podrien ser el nostre veí o el nostre company de treball. Que veuen a una part de la societat com objectes, no com a persones. I que aprofiten un argument inoculat a la societat, que ja ve d'antic, prou mesquí per cert, de convertir a la víctima en victimari, per a justificar els seus actes, amb arguments tan peregrins com l'escot o la minifalda que duia. La víctima, sempre serà la víctima, a la que s'ha de protegir, emparar, acollir i defendre.
És molt fàcil caure en la temptació de "legislar en calent" i, davant de casos com els que ens ocupa, demanar penes de presó desorbitades, penes de mort o castracions salvatges que, a l'únic carreró que ens porta és a crear més odi, més confrontació i més ràbia. En el cas que ens ocupa, probablement no caldria fer una modificació legislativa, sinó dur a terme una aplicació de la llei penal d'acord amb el sentit comú, ja que es podría apreciar una certa discordancia entre la Fonamentació de Fets amb el Fallo que es dicta.
El Codi Penal és la conseqüència d'un fracàs de les normes i per això, sempre és l'última ràtio del Dret. Davant d'una situació punitiva, l'Estat castiga a aquells que no s'han portat bé, tal com toca. Per això mateix, les sentències penals, a banda d'ajustar-se a dret, han de ser justes. Davant d'una sentència motivada i ajustada a dret, però injusta, poden produir-se conseqüències tremendament injustes mai desitjades.
Però al rerefons de tot açò, ens estem oblidant d'un concepte que, si bé té un origen judeocristià, hui en dia és un Principi General del Dret plenament arrelat a la legislació de pràcticament tots els Estats, és objecte de protecció per les Lleis Internacionals i pels principis de l'ètica. Es tracta del concepte de "Dignitat de la persona". "Les coses tenen valor, les persones, dignitat", va dir Emmanuel Kant. Parlar de dignitat és parlar d'un dret innat de les persones a ser tractades de manera justa i a reconéixer la seua vàlua en tant que humans. En definitiva, és parlar d'igualtat. Entre tots hem de contribuir a crear una societat en la qual un dels seus principals valors siga aconseguir que les persones siguen valorades pel fet de ser persones, sense distinció de raça o de sexe. Estes paraules que queden molt boniques a la Constitució, en acabant, a l'hora d'aplicar-les en la pràctica, deixen molt que desitjar. I en el cas que ens ocupa, hi sol haver una doble moral sagnant.
Al final del camí, un arriba a la conclusió que entre tots hem de construir una societat millor on es respecten els drets i la dignitat de la persona. Es tracta d'una llavor a dur a terme entre tots. Però han de ser els poders públics els que han de posar les ferramentes necessàries per a què açò que estem dient, siga una realitat. Han de vetlar i desvetlar-se per a aconseguir que les noves generacions siguen millors, a base d'educació i cultura. Davant d'una societat formada en valors, educada, culta, que tinga la dignitat de les persones com a eix de sí mateix, no ens caldran Codis Penals. D'eixa manera podrem arribar a ser una societat adulta i madura, que considerarà que tan important és el conreu de la terra com l'escriptura d'un poema.
