He tengut l'honor d'estar premiat amb el premi de poesia de Tema Patriòtic a la LXIII Edició dels Jocs Florals Vila de Nules.El passat dia set d'octubre vaig replegar dit premi de la mà de la Regina de la Vila de 2016, la senyoreta Desireé Almela, al teatre Alcázar, extraordinari auditori que ja coneixia per haver estat guanyador en altres premis literaris d'altres edicions i que enguany ha brillat amb l'elocuent oratòria d'En Jacinto Heredia. És un motiu d'orgull i satisfacció personal el fet d'haver guanyat tan preciat premi i sobretot, haver compartit escenari amb persones de la talla de Jose Luis Garcia, flamant guanyador de la Flor Natural; d'Alexandre Flich, guanyador del Premi de Poesia Religiosa; de Lola González, guanyadora del Premi Anna Rebeca; de Clara Gil, Guanyadora del Poemari Infantil; d' Albert Garcia, guanyador del Premi Poesia Visual; de Ximo Amiguet, guanyador del Premi de citricultura i agricultura local i de Ramon Ahulló, Premi de la música en les terres valencianes. Des d'estes paraules volguera agraïr al Molt Il.lustre Ajuntament de Nules, així com al Jurat deliberador, el fet d'haver-me concedit tan important guardó. El meu poemari, anomenat "Cantata de la Pàtria", és un càntic a varies veus de les comarques que abasten les nostres estimades terres de Castelló, València i Alacant. És un privilegi el fet de compartir amb tots vosaltres el poemari guanyador, que espere vos agrade:Cantata de la Pàtria
“...com el sentiment de la pàtria...”
Vicent Andrés Estellés.
Vicent Andrés Estellés.
Una veu: Tercer mil•lenni i parle de la Pàtria
De Vinaròs a Oriola i parle de la PàtriaDes de Requena a Dènia i parle de la Pàtria
Pàtria, Pàtria, Pàtria.
***
La veu de les Comarques: Parle de les Comarques que ens envolten,
Parle d’aquells racons presents ací,
Parle dels nostres llocs, que són ben nostres,
Parle de la nostra Pàtria sens fi.
De nord a sud, tenim la nostra terra,
De sud a nord, ací els nostres racons,
De l’est a l’oest, mireu la llum més bella,
De l‘oest a l’est, que espill com nou amor.
Als Ports de terra abrupta hi creix l’enyor.
El Maestrat, el cel ací acimat.
L’Alcalaten, a l’alba sempre creix.
La Plana observa el mar des de l’Andana.
És l’Alt Millars, el sol que brilla espars.
A l’Alt Palància, la millor fragància.
Camp de Morvedre, creix l’ombra del cedre.
Camp de Túria, on mor hui la penúria.
Els Serrans, amb vinyes ara i abans.
El Racó d’Ademús, hui trenca el nus.
Plana d’Utiel, embotit com la mel.
La Foia de Bunyol, del cel al sol.
L’Horta, de terres fèrtils a la porta.
Ribera, d’arrossers a l’Albufera.
Canal de Navarrés, ho és tot o res
Vall de Cofrents, remor de tots els vents.
Costera, o bressol de romaguera.
Vall d’Albaida, cant de nova albada.
A la Safor, germina hui la flor.
A la Marina, espill la tarongina.
Des del Comptat, udola un vent destrat.
Vinalopó, raïm com a penó.
A l’Alcoià, això és el que hi ha.
A l’Alacantí, la vall des del camí.
Baix Segura, la llàntia més pura.
***
La veu de les persones: La Pàtria és la veu del nostre poble
que parla clar sens que la veu s’acoble,
aquella que s’escolta pels racons
i que no imposa mai més condicions
que el fet de ser un poble sempre viu
que és per a tots la porta oberta, el niu,
que ens portarà per sempre, al futur
i és somni clar d’un fruit madur,
que fou llavor, la flor ja germinada
que a terra mor i naix en nova albada
La pàtria és la paraula del amic
que ens ofereix per sempre, el seu abric.
El bes filial de la mare al seu fill
que és bressol d’un tarannà senzill.
La torxa que il•lumina el camí,
que no coneix l’inici i no té fi.
És l’arbre vell que du nova collita
voltada al vent, llavor cosmopolita.
És el descans dels meus avantpassats
que, en el present recorden temps daurats
La pàtria és l’infant que descobreix
els colors de la terra, amb escreix.
Que regira el bagul de l’enyorança
i troba el càntic bell de l’esperança.
Que busca el seu futur amb il•lusió
que habita al zenit ple de la raó.
Que es farà gran i, amb fe, engendrarà
uns fills volguts que el dia de demà,
continuaran plantant eixa llavor
que a terra espellirà amb betes d’or.
***
La veu de la paraula: Una llengua tenim, que ens agermana
Una llengua, llavor, pel temps llaurada
Una llengua, la nostra porcellana,
Una llengua de tots, a tots donada.
Valencians de cambra recolzada,
de goig suprem, de porta sobirana
que mostra al món una nova rosada,
una llengua tenim, que ens agermana.
Tenim el mar, el cel en clariana
la llum del sol, al zenit ben brodada,
tenim també, guardada a l’andana,
una llengua, llavor pel temps llaurada.
Obrim de bat a bat, de nova albada,
l’arcó sens forrellat i sens duana
que guarda un bell tresor, pel temps tancada,
una llengua, la nostra porcellana.
Que sone hui, ben forta, com campana,
que udola al vent la llar escudellada,
que al nostre poble viu, la nostra grana,
una llengua de tots, a tots donada.
***
Cantata final
unim-nos tots, que naix de nou el dia,
perquè la llum, que creix en alegria,
espurna és, que encén hui tots els focs.
Clamen al cel les antigues trompetes
per a exaltar la nostra pàtria bella
que ens mostrarà tota la meravella
que resta hui entre ombres xicotetes.
Òbric les mans i naixen oronetes
que volen hui entre els nostres racons,
ja s’ha acabat d’anar a genollons
i caminar, amb els peus, de puntetes.
Alcem-nos tots fills d’una sola mare:
Un poble som que aixeca hui les ales
per a volar ben alt, entre bengales,
car no hi haurà jamai qui ens separe.
Del mateix lloc d’on tothom és confrare,
renaixerà a l’aire un sol somriure
que impulsarà la saba per a viure
per als qui som germans del mateix pare.
Pàtria és la veu que reverbera,
Pàtria és l’infant que plora, absent,
Pàtria és foscor des del ponent,
Pàtria és la llum que naix primera.
Tots a una veu hissarem la bandera
al pal més alt del nostre territori,
totes les mans amb gest aclamatori,
faran brandir al cel nostra Senyera.
