viernes, 10 de febrero de 2017

Vosté

En certa ocasió, quan jo era adolescent, vaig escoltar que ma mare, al dirigir-se a sa mare, és a dir, a la meua iaia, em vaig fixar que li parlava de vosté. Fou un detall que, encara que ho havia escoltat tota la vida així, aquell dia concretament i, no sé per què, em va cridar poderosa i especialment l'atenció. Al comentar-li-ho, la meua iaia Sabe, recorde que em va dir. "Què és això de parlar als pares de tu? Als pares, se'ls deu un respecte i se'ls ha de parlar de vosté". I afegia que en no sé en quin poble, crec que a Campanar, el poble del meu iaio, als pares se'ls deia "senyor pare" i "senyora mare", per a no faltar-los el respecte. I tant la meua germana com jo, que sempre havíem emprat el carinyós "papà" i "mamà" i sempre de tu en referir-nos als nostres pares, ens resultava una miqueta extranya aquella situació de donar el mateix tractament de respecte als pares d'un, amb els qui un té confiança plena, que a un desconegut o a una persona a la que se li havia de tindre respecte, pel fet de ser una persona desconeguda o per tindre un determinat càrrec. I és que este pronom personal de segona persona, de tractament formal i de cortesia, que solem emprar en el tracte amb les persones majors, moltes voltes ens ha dut una miqueta de cap, al menys a mi. En conèixer a una persona, si és una persona major, per respecte, se li sol parlar de vosté. Si es una persona que té algun càrrec important, per la seua autoritat, també és el més normal el parlar-li de vosté. Però, especialment, se'm planteja la incògnita quan es tracta d'algú que té algun càrrec important, però resulta que eixa persona és molt més jove que nosaltres. En este cas  se'ns planteja el dubte de quin tractament hem de tindre amb ell, si de tu o de vosté. I en eixe cas, un recurreix a formules d'estil més bé neutres, o de caràcter impersonal en el tractament, per a evitar, en la mesura de lo possible, no caure en la falta de respecte cap a aquella persona que, tal volta poguera molestar-se pel tractament omès, però tampoc en l'excés en el tractament, tot i ocasionant una petulància indeguda, quasi quasi bordejant el ridícul. Parle vosté i calle vosté, sol dir l'agutzil del Tribunal de les Aigües per a llevar-li la paraula a un llaurador i per a donar-li-la a un altre, regants tots de la mateixa sèquia i, tal volta colindants, en este cas mostrant d'esta manera un sentiment de distància entre la mà executant del Tribunal de las Aigües i els regants en litigi. En certa ocasió, vaig quedar amb un Magistrat per a explicar-li el funcionament del web del Consell General del Poder Judicial. I, en vore que li parlava de vosté, immediatament em va dir: "El respecte no es mostra en el tractament, sinó en l'actitud". I em va convidar a parlar-li de tu. Vaig comprovar que la comunicació era molt més fluïda, sempre tot i mantenint un exquisit respecte cap a la seua persona. Quin tractament hem d'emprar per a parlar amb els demés? El respecte, la prudència i el tacte ens ho aniran dient a cada circumstància de la nostra vida.