viernes, 8 de abril de 2016

Madame Marguerite

El passat cap de setmana vàrem tindre ocasió d'anar al cine, on vàrem vore la pel·lícula "Madame Marguerite", on una impressionant Catherine Frot fa una interpretació extraordinària de la controvertida vida de la baronesa Marguerite Dumont, personatge inspirat en la vida de la cantant d'òpera, Florence Foster Jeckins que, a l'igual que esta milionària nordamericana, no posseia cap de talent per a la música. Però la seua il·lusió per passar a la història com una diva del bel canto, així com pel seu poder econòmic, acompanyats tots dos pel carisma embadalidor de varios buscavides que l'engatusen fent-li creure allò que no és, aconsegueixen fer d'esta dona una dama de l'opereta bufa en un món de fantasía i il.lusio que ella mateixa es va creant a la seua ment. Davall un univers líric nascut entre les quatre parets de la seua mansió, a base de concerts lírics donats per autèntics professionals de l'òpera, amb motiu d'alguna que altra obra benèfica, en ells sempre es concloïa amb l'actuació com a colofó, de la desafinada veu de Marguerite Dumont, tot i ocasionant una hilaritat amagada entre els presents. A partir d'ací, una innocent Marguerite, a empentes de persones sense escrúpols, participa en una sèrie d'esperpents que la donen a conèixer, sense que ella se'n adone, com a un personatge de risa. En certs moments de la pel·licula em recorda el conte de l'emperador per a qui teixixen un vestit d'aire i acudeix a un acte tot nu, creient ell mateix que duia un vestit extraordinari, davant la sorpresa de tots, que en lloc de advertir-lo que estava en porreta, pel contrari, encara alabaven el bon gust que havia tingut per a triar aquella vestimenta. És extraordinària la escena en la que una de les cantants d'òpera habitual dels concerts benèfics de Marguerite, recrimina al periodista sense escrúpols que promociona la carrera professional de Marguerite, que no li haja escrit ni una sola línia per a fomentar la seua carrera musical, que ha de malviure entre audicions, concerts benèfics i allò que bonament li va eixint. Ambientada en els modernistes anys vint del segle XX i dirigida per Xavier Giannoli, Madame Marguerite és una reflexió alhora que una crítica de la nostra societat, on prima la mediocritat, divulgada per grups de comunicació que només busquen el rèdit econòmic, per damunt del talent, la qual cosa fa que s'espente la carrera professional de determinades persones, mentre que la de altres, amb moltíssim més de talent, és queden aparcades a la vora del camí.