 |
Parlar de D. Enrique Liern, o el rector de la parròquia de santa Rita, és parlar d'una persona molt entranyable per a tots els paterners, especialment per a aquells que viuen a la zona que tradicionalment s'ha anomenat de les eres i que és el barri de Santa Rita. Fill de Paterna, on va aprendre les primeres lletres i on va donar els seus primers passos, quan tenia catorze anys ja va simultaniejar l'estudi amb el treball a la fàbrica de Sanchis, fabricant espardenyes. D'esta manera, amb esforç, es va traure el Batxillerat, alhora que col·laborava econòmicament a sa casa. Decidit a continuar amb l'estudi i amb una vocació clara pel sacerdoci, va guanyar una beca que li va permetre estudiar filosofia al seminari de Montcada i teologia a Sevilla, on va exercir durant cinc anys com a sacerdot. Eren anys postconciliars en els quals el Concili Vaticà II, va suposar un colp d'aire fresc per a una teologia i una litúrgia una miqueta anquilosada pel pas dels temps. L'any 1972, va ser destinat com a vicari a la parròquia de Picanya, on va exercir el seu càrrec durant déu anys. Va ser l'època de la transició, on un jove Ciprià Ciscar exercia d'alcalde a la dita localitat. Fins que en 1982 va ser nomenat sacerdot de l'església de Santa Rita de Paterna, càrrec que ha desenvolupat fins a l'actualitat. Cinquanta anys després de la seua ordenació sacerdotal, la seua parròquia commemora este extraordinari esdeveniment, així com l'erecció canònica de la parròquia de santa Rita sobre el solar d'una era que va pertànyer a la mare de ma mare, és a dir a la meua iaia Sabe i a les seues altres quatre germanes. Des d'aquell any 1968 fins a l'actualitat, molt ha plogut a esta parroquia, a la guarderia de la qual vaig anar de menut. De tots eixos cinquanta anys, Don Enrique Liern li ha dedicat trenta-huit a este lloc entranyable de Paterna, amb una dedicació constant i plena a un barri senzill, humil i treballador, com és el barri de Santa Rita de Paterna. A mes a mes, durant un determinat temps va compaginar el seu ministeri parroquial, amb l'assistència religiosa com a capellà al col·legi de la Salle, així com al col·legi Regina Carmeli, on deia missa diària per a les monges que allí hi resideixen. Persona de tarannà obert i dialogant a conseqüència d'eixe esperit post conciliar, sempre que l'he vist pel carrer, sempre ha tingut una paraula d'alé i d'esperança per a tots els que se li han acostat a saludar-lo. I un, no pot més que preguntar-se: Durant tot eixe període de temps en què ha exercit el seu ministeri, a quantes persones haurà batejat? A quantes els haurà donat la primera Comunió? A quantes haurà casat? A quantes haurà acompanyat en el seu últim moment de la seua vida? A quantes haurà auxiliat en un mal moment, en una mala situació familiar o en una mala situació econòmica? Mai ho sabrem, ni tenim perquè saber-ho. Però segur que hauran segut moltíssimes. Des d'estes humils lletretes, no podem més que donar-li l'enhorabona per eixa magnífica llavor dura a terme al llarg de tota la seua vida.
Fotografía: https://paternaaldia.com/enrique-liern-sacerdote-de-paterna-y-carmen-zarzuela-reina-de-las-fiestas-reciben-las-medallas-de-la-real-cofradia-del-santisimo-cristo-de-la-fe/
