A Alcublas fa un temps es va crear una associació anomenada "Hilando vidas" la finalitat de la qual és donar visibilitat a la llavor callada de la dona rural, de la dona de la Serrania. Per a aconseguir esta finalitat, estan duent a terme una sèrie d'activitats, entre les quals es troba una molt original, que és la següent: des de fa ja un grapat de temps, més de 650 dones de 18 pobles de la comarca de la Serrania, es reuneixen per a teixer una gran obra d'art, utilitzant com a matèria prima la llana. La seua finalitat consisteix a cobrir les façanes de diversos edificis emblemàtics de la ciutat de València amb panells d'abelles teixits amb llana, com el de la fotografia que acompanya a este post. Es tracta d'hexàgons de diferents colors que representen la forma bàsica dels panells de les abelles, units entre sí, i que donen a entendre d'esta manera una complicitat, un afecte, i un model de treball en equip, que uneix a les dones entre si. És el que s'anomena sororitat. Amb tot açò, es tracta, per tant de posar en valor a la dona i, més concretament a la dona de la Serrania, de la dona rural, doblement marginada: Pel fet de ser dona i, a més a més, pel fet de viure al món rural. I, mentre contemple diversos panells teixits a mà, no puc evitar pensar en la dona que va nàixer al Villar del Arzobispo o a Alcublas, i que va viure tota la seua vida al seu poble, on es va casar, va tindre fills i es va dedicar tota la vida a la seua casa, al seu marit i als seus fills, que es va fer major i va ser soterrada al seu poble. La que va nàixer a Losa del Obispo o a Chulilla, i als díhuit anys va anar a la capital, a València, a estudiar a un pis d'estudiants i després va tornar al poble on va continuar vivint, o que va conéixer a un xic de València i va arrelar lluny del seu poble i, de tant en tant, se'n recorda de la seua infantessa viscuda al seu poble. La que va nàixer a Tuejar o a Osset i que, vivint lluny del poble dels seus pares, els caps de setmana torna per a atendre als seus pares ja majors. La que va nàixer ja a València, però els seus pares encara varen nàixer a Chelva o a Tuéjar i els estius i dades assenyalades els passa al poble dels seus avantpassats. I és que, no totes les dones han tingut les mateixes oportunitats en la vida. I en el cas de la dona rural, sempre ha sigut la que ha passat més desapercebuda en la nostra societat. Hui, en el dia internacional de la dona, des d'estes senzilles pàgines, volem manifestar el nostre reconeixement a la dona en general i, més concretament, a la dona rural en particular. La que viu lluny de la capital, la que la societat invisibilitza, la que fa front a una casa. Hui, les nostres mans, són les seues mans, la nostra veu, és la seua veu, la nostra paraula és la seua paraula.
Fotografia: http://www.hilandovidas.com/sororidad#mujeres
