Bon Nadal!!

Amb ocasió de les festes nadalenques que ara comencem, a la Ciutat de la Justícia de València, al seu hall central hi ha instal·lat, a la zona de l'entrada principal un Betlem, la curiositat del qual és que està adornat amb elements arquitectònics de la ciutat de València com és l'estació del Nord, la catedral de València, així com el Micalet de la Seu, entre altres. A la zona oposada, que és on es troba l'entrada de funcionaris i professionals i, també al mateix hall, hi ha un arbre de nadal modern i enorme, construït amb làmines de plàstic de color blanc retallades en forma de cercle, que simulen les boles que pengen de qualsevol arbre nadalenc tradicional. Dins de l'arbre hi ha una sèrie de llums de colors, que li donen eixe toc de colorit i d'ambient festiu nadalenc de la que qualsevol administració, -en este cas la de justícia- està mancada. Estos elements nadalencs han sigut elaborats pels menors dels Centres de Reeducació "Pi i Margall" i "Mariano Ribera", ambdós situats a Burjassot i pertanyents a la Conselleria de Justícia i gestionats per la Fundació Diagrama, d'acord amb allò que descriu el cartell que hi ha al peu de l'arbre de nadal. Des de fa ja uns anys, estos menors, aplicant els coneixements adquirits als diversos tallers que s'han impartit als seus centres de reeducació, alegren les parets grises, d'un centre més gris encara i que és el que jo xafe cada dia. Per davant d'estos elements nadalencs, cada dia passen centenars i centenars de persones, cadascuna d'elles amb una història personal concreta. Hi ha l'advocat que va amb l'enrònia de la seua defensa jurídica i que apenes se n'adona de la decoració nadalenca, el funcionari que passa quaranta voltes per davant i que ni s'ha fixat, el procurador que està fent temps, esperant a dur a terme un acte processal i, passejant passejant, s'acosta tímidament a llegir els cartells que anuncien, com si es tractara del títol de crèdit d'una pel·lícula, l'autor d'este arbre de Nadal, la jove que entra per primera vegada a esta casa amb la il·lusió de dur a terme un nou treball i que mira amb expectació cada racó d'este edifici, el ciutadà anònim que acudeix a replegar un certificat del Registre Civil i que mira bocabadat la decoració nadalenca, i que comenta amb un senyor que ha vingut a declarar com a testimoni a un judici que es retrasa un parell d'hores, que què ben fetes estan les figures del betlem... I és que, estem en Nadal, moment ideal per a tornar a nàixer d'entre nosaltres mateixos i tornar a ser aquell xiquet o xiqueta que vàrem ser ja fa alguns anys. On va quedar aquella innocència nostra? Si busquem dins de la nostra ànima, encara trobarem aquell betlem que vàrem muntar en la nostra infantesa, aquella nadala que per vergonya, no arribàrem a cantar i aquella felicitació que es va quedar amagada a un calaix de la nostra memòria. I ara, quan sóc jo qui s'acosta a contemplar l'arbre de Nadal en la Ciutat de la Justícia de València, puc contemplar cadascuna de les llums que travessen pel seu interior com si foren artèries nadalenques. Cada llum que s'encén i que s'apaga és un Nadal que vaig viure i que ja és història a la meua vida personal, el record d'una persona que ja no està entre nosaltres, o la carícia de qui sempre està al nostre costat de forma incondicional. Perquè, entre totes les llums que ens il·luminen, hi ha una que guia els nostres passos: I és que, més de dos-mil anys després, Crist continua nasquent dins de cadascun de nosaltres, com si fora la primera volta. Només hem d'obrir els ulls i descobrir-lo ben a prop de nosaltres. BON NADAL PER A TOTS!!

Bonhomia

D'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la bonhomia és la bondat natural en el caràcter, que es manifesta en la senzillesa, l'afabilitat, l'honradesa, amb què es comporta algú. Es tracta d'una paraula alegre, que expressa sentiments positius i que transmet bon rotllo, que prové del francés bonhomie (bon homme), i que la defineix com a "Bonté du coeur, unie à la simplicité des manières". Esta paraula també existeix en castellà com a "Afabilidad, sencillez, bondad y honradez en el carácter y en el comportamiento". Recentment he pogut viure eixe sentiment de la bonhomia, transmés per terceres persones a les quals, a unes conec i a les altres no conec, però que han sabut manifestar eixe sentiment de la bonhomia, curiosament, sempre al voltant d'un telèfon mòbil. Fa unes setmanes, vaig deixar el mòbil de la meua dona, damunt del capó del cotxe del meu sogre. Jo no em vaig recordar d'agafar-lo d'allí i el meu sogre no el va vore quan va agafar el cotxe, de tal manera que quan el va traure de la cotxera i, en girar una revolta, el mòbil va caure pel carrer i es va perdre. Ens vàrem adonar quan em varen telefonar al mòbil. Quina va ser la meua sorpresa quan vaig vore l'emissor de la telefonada, que era la meua pròpia dona, tenint a la meua dona davant de mi. Al final va resultar que una cosina de la meua dona, es va trobar el mòbil pel carrer, va adonar-se de qui era la propietària del mateix i va telefonar immediatament al meu mòbil, per a dir que l'havia trobat pel carrer i que el tenia ella, i que podíem replegar-lo quant volguérem. Però la bonhomia més impactant, va ser l'altre dia, quan a les set del matí, al mòbil de la meua dona, li va arribar un missatge instantani per WhatsApp d'un telèfon desconegut. En ell una persona s'identificava amb un nom i cognoms dient que havia trobat el mòbil de la germana de la meua dona pel carrer, a una gran avinguda de la ciutat de València, al costat d'uns baladres. Que li facilitarem a la meua cunyada el seu número de telèfon per a poder facilitar-li el terminal. En la conversa que amb la dita persona vàrem tindre, ens deia "que si li passara a ella, li agradaria també que alguna persona li tornara el seu telèfon, tal com estava fent en eixe moment". Al final, la meua cunyada va tornar a tindre el seu mòbil. Qui l'havia trobat era un veí seu de la finca d'enfront de la seua, a qui no coneixia, qui havia actuat de bon samarità. Sempre tenim la por, en estos casos, de pensar que ens han furtat qualsevol cosa i que ja no tornarem a vore-la. Els sentiments de maldat, acampen per totes bandes, com si no hi haguera amo, igual. Però també hi ha sentiments com la bonhomia, la justícia, la solidaritat entre altres, que també acampen enmig de la nostra societat, que tal volta estiguen més estesos entre les persones, però que fan menys soroll. Tal volta hauríem, entre tots, de donar-los més importància de la que tenen i, d'esta manera, contribuiríem entre tots a crear un món molt millor per a tots.