domingo, 2 de diciembre de 2018

Bonhomia

D'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la bonhomia és la bondat natural en el caràcter, que es manifesta en la senzillesa, l'afabilitat, l'honradesa, amb què es comporta algú. Es tracta d'una paraula alegre, que expressa sentiments positius i que transmet bon rotllo, que prové del francés bonhomie (bon homme), i que la defineix com a "Bonté du coeur, unie à la simplicité des manières". Esta paraula també existeix en castellà com a "Afabilidad, sencillez, bondad y honradez en el carácter y en el comportamiento". Recentment he pogut viure eixe sentiment de la bonhomia, transmés per terceres persones a les quals, a unes conec i a les altres no conec, però que han sabut manifestar eixe sentiment de la bonhomia, curiosament, sempre al voltant d'un telèfon mòbil. Fa unes setmanes, vaig deixar el mòbil de la meua dona, damunt del capó del cotxe del meu sogre. Jo no em vaig recordar d'agafar-lo d'allí i el meu sogre no el va vore quan va agafar el cotxe, de tal manera que quan el va traure de la cotxera i, en girar una revolta, el mòbil va caure pel carrer i es va perdre. Ens vàrem adonar quan em varen telefonar al mòbil. Quina va ser la meua sorpresa quan vaig vore l'emissor de la telefonada, que era la meua pròpia dona, tenint a la meua dona davant de mi. Al final va resultar que una cosina de la meua dona, es va trobar el mòbil pel carrer, va adonar-se de qui era la propietària del mateix i va telefonar immediatament al meu mòbil, per a dir que l'havia trobat pel carrer i que el tenia ella, i que podíem replegar-lo quant volguérem. Però la bonhomia més impactant, va ser l'altre dia, quan a les set del matí, al mòbil de la meua dona, li va arribar un missatge instantani per WhatsApp d'un telèfon desconegut. En ell una persona s'identificava amb un nom i cognoms dient que havia trobat el mòbil de la germana de la meua dona pel carrer, a una gran avinguda de la ciutat de València, al costat d'uns baladres. Que li facilitarem a la meua cunyada el seu número de telèfon per a poder facilitar-li el terminal. En la conversa que amb la dita persona vàrem tindre, ens deia "que si li passara a ella, li agradaria també que alguna persona li tornara el seu telèfon, tal com estava fent en eixe moment". Al final, la meua cunyada va tornar a tindre el seu mòbil. Qui l'havia trobat era un veí seu de la finca d'enfront de la seua, a qui no coneixia, qui havia actuat de bon samarità. Sempre tenim la por, en estos casos, de pensar que ens han furtat qualsevol cosa i que ja no tornarem a vore-la. Els sentiments de maldat, acampen per totes bandes, com si no hi haguera amo, igual. Però també hi ha sentiments com la bonhomia, la justícia, la solidaritat entre altres, que també acampen enmig de la nostra societat, que tal volta estiguen més estesos entre les persones, però que fan menys soroll. Tal volta hauríem, entre tots, de donar-los més importància de la que tenen i, d'esta manera, contribuiríem entre tots a crear un món molt millor per a tots.

1 comentario:

Et convide a que escrigues un comentari. Vinga, anima't!