Cada
època té els seus mecanismes de comunicació mitjançant els quals
es transmeten les notícies que es van produint cada dia. El dilluns
passat, vaig entrar a Internet i vaig llegar a un periòdic digital
que a les deu i
mitja el president del govern anava a fer una declaració
institucional. “Es tractarà d’una
remodelació del Consell de Ministres”,
vaig pensar. Mogut per la curiositat, a les deu
i mitja en punt vaig entrar a una pàgina web per a seguir en directe
dita compareixença. El seu rostre
de solemnitat, delatava enseguida que es tractava d’una notícia
de gran transcendència pública. Efectivament, l’abdicació del
rei Joan Carles ens ha sorprés
a tots amb el pas canviat i, encara que es tracta d’una notícia
que, abans o després es veia vindre, ningú s’ho esperava d’una
forma tan immediata com ha ocorregut.
Intente
entrar a la pàgina web de la casa reial. No sé si és perquè ha
caigut el seu servidor o perquè s’ha dut a terme una parada d’una
manera programada, apareix a la pantalla un missatge que diu que no
s’ha pogut establir comunicació amb la pàgina web en qüestió.
En passar uns minuts, he refrescat la pàgina i apareix la imatge del
monarca signant el document d’abdicació, amb el següent titular:
“Su majestad el rey abdica la corona de España”.
I
a continuació entre a les webs de varios diaris generalistes de
diferent signe polític per a seguir la notícia. I el titular és
comú: “ El rei abdica” Esta
és la notícia i esta ha segut la forma per mitjà de la qual he
tingut
coneixement.
La mort de Franco va ocórrer quan jo
tenia dos anys només, per la qual cosa no recorde res de tot allò.
I encara que era una notícia esperada per la llarga agonia, la forma
de donar-la a conéixer
va ser per mitjà d’un sec “Españoles.
Franco ha muerto”, dites per un
desconhortat Arias Navarro davant d'una càmera de televisió, esta encara en bolquers. A mon pare el va sorprendre davant la
boca del forn on treballava. Una telefonada al fill de l’amo del
forn va fer sabedors a tots els presents d’aquella important
notícia.
A l’any 1931,
evidentment, jo encara no vivia. Ni mon pare tampoc. Jo no sé ara
mateix de quina manera se’n va assabentar el meu iaio Julio de
l’abdicació i posterior exili del rei Alfons XIII, així com de la
immediata proclamació de la II República. Però estic ben segur que
fou a través de la ràdio, mitjà de comunicació per excel·lència
d’aquells temps.
Cada època té els seus mecanismes de comunicació. Com se n’assabentarem
de l’abdicació de Felip VI en favor de la seua filla Leonor, o per
la proclamació d’una III República? Sols el temps ho dirà.
