Sempre m'ha fet il.lusió tindre
un blog on poder escriure tot allò que sanament m'abellisca, sense haver de
donar explicacions a ningú del que escric o deixe d'escriure, del que pense,
del que faig o del que deixe de fer.
Al final, ho he aconseguit. Ací
està. Este és el meu blog. En ell aniré escrivint els meus pensaments, les
meues vivències, les meues circumstàncies i tot allò que pense puga ser
interessant reflexar-ho entre les seues pàgines.
Els dubtes que se me'n plantegen
al començament d'esta tasca entre literària i divulgadora són els següents:
N'hi haurà algú que tindrà la gosadia d'entrar i llegir-lo? Si donem un pas
endavant: Una volta llegit, a algú li motivarà a reflexionar al voltant d'allò
que ací he escrit?.O si anem més lluny encara: Algú s'atrevirà a escriure algún
comentari referent a les meues humils paraules?
La grandesa d'açò de l'Internet es troba en que qualsevol pot
accedir a qualsevol contingut, de tal manera que, parapetant-se amb l'anonimat
que dóna l'ordinador o el mòvil, sempre podrem vore sense ser vistos, observar
sense causar sospita o llegir sense ser descoberts. Per tant, mai podré saber
si hi ha entrat algú a visitar el meu raconet. I molt menys, si el que ha
entrat ha segut el meu veí del quart, el meu cosí, un que passava per allí
collint taronges, el Papa de Roma o un Copríncep d'Andorra.
Esta incertesa li dóna un aire d'una certa morbositat al no saber
quí hi accedirà o no hi accedirà per a consultar els seus continguts. Per tant la
única cosa que em propose com a meta és anar utilitzant este blog amb l'únic
objectiu de disfrutar possant per escrit allò que considere siga interessant
escriure amb la recompensa de vore-ho publicat i a l'abast de qui vullga
llegir-ho. En el fons, la finalitat d'este blog és disfrutar amb l'íntim plaer
i la fonda satisfacció d'escriure. Encara que siga escriure per a ningú.
