La toponímia és aquella branca del coneixement que estudia el nom
dels llocs. Per què una muntanya s’anomena d’una determinada
manera, o per què una sèquia o un barranc s’anomena d’una
altra. Ja fa deu anys em varen encarregar fer un registre i un
xicotet estudi al voltant de la toponímia del meu poble, de Paterna,
que ara eix a la llum en una publicació de l'Acadèmia Valenciana
de la Llengua, dins de la seua col·lecció d'onomàstica i de la
sèrie “Toponímia dels pobles valencians". L’obra, que és un
opuscle de 10 pàgines, replega una xicoteta presentació on
descric el meu poble: la seua història, la seua geografia, el seu
present, el seu futur, les seues festes,… tot això condensat en 2
pàgines. A continuació hi ha una replega topogràfica dels elements
físics i partides més importants, així com de la presència
humana, tant de poblament, vies de comunicació, com altres llocs
d’interés. L’opuscle conclou amb una contraportada doble on hi
han dos mapes: l’un, dels elements físics i partides i l’altre,
de la presència humana. En ells apareixen marcats al lloc exacte on es
troba cadascun dels topònims que s’han arreplegat a les pàgines anteriors.
Ara que estic fullejant esta publicació que compta amb la
col·laboració de l’Ajuntament de Paterna, no puc evitar mirar pel
retrovisor de la meua vida i recordar la il·lusió que em feu el
preparar este treball per a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
quan, amb uns plànols d’un metre quadrat cadascun, havia d’anar
assenyalant i identificant cadascun dels elements geogràfics,
hidrogràfics, orogràfics, partides, vies de comunicació… que
allí hi apareixien. Açò va anar acompanyat d’un treball de camp
on, en companyia de mon pare i el Citroen que teniem aleshores, varem
recórrer tots els indrets del terme municipal del meu poble: l’horta,
amb les seues diverses partides, tal com la Corrucosa, la Canal Fonda, el
Vado o la Closa; la muntanya, amb les seues urbanitzacions, tal com la
Canyada o el Plantio i els seus racons entranyables, com la Vallesa,
el Mirador, el Llac, Bonavista o la presa de la Canyada, on naix la
sèquia de Montcada. O ja a la part més septentrional del terme, la
Conarda, la Bassa Blanca, tocant amb el terme de Sant Antoni de
Benaixeve, el Siscar, el Pla del Retor i el Barranc d’en Dolça,
que en el seu últim tram fa de frontera natural amb Benimàmet. De
cadascun d’estos indrets mon pare em contava alguna història.
Així, el racó de Patiràs és una partida que deu el seu nom a les
dificultats que allí n’hi havien per a regar els camps. El nom que
més m'agradava era el Plà de Borla per la seua sonoritat. I el
lloc més entranyable, l'antic berenador del tio Pasqual, i la
caseta dels caçadors, on tants dies de Pasqua he anat de menut a
menjar-me la mona.
No voldria concloure esta entrada sense donar les gràcies a mon
pare, per acompanyar-me en la localització dels llocs i paratges del
nostre poble. Així mateix, també vullguera agrair a Vicent Gabarda per
la seua col·laboració a l’hora de localitzar determinats llocs que
la memòria de mon pare no aconseguia recordar. Per a tots ells, el
meu agraïment més absolut.
Esta publicació impresa està disponible en els
llocs habituals. Però si voleu aconseguir-la en versió digital, només heu
de punxar a l'enllaç següent:
