jueves, 27 de febrero de 2014

Carnestoltes.

Diuen que carnestoltes és aquella festa previa al dimecres de cendra on les persones es disfressen i es desinhibeixen abans de començar un període de sobrietat i de reflexió com és la cuaresma. Res més lluny de la realitat. Perquè per a interactuar els uns amb els altres sempre utilitzem una carasseta amb la qual mostrem als demés la millor i la pitjor imatge de nosaltres mateixos. Per això, els carnestoltes no són una data concreta de l’any, sinó que més bé els celebrem tots i cadascun dels dies de l’any. Tots els dies són, per a nosaltres, carnestoltes. Ja ho venia a dir Mariano José de Larra al seu article anomenat “El mundo todo es máscara. Todo el año es carnaval”, on davall l’excusa de la festa de carnestoltes, dona una visió de la seua societat, caracteritzada per la hipocresia.

A mena d’anàlisi freudià, en totes i cadascuna de les relacions que tenim amb la resta de les persones, mostrem una determinada imatge de nosaltres mateixos. A voltes se’ns veu vindre de lluny i donem una imatge de furguet o de punxa on, davall una aparença de botarga, proferim sons guturals, tot dient “Guruguruguruguru, ¿Qué no me conoses? ¿Qué no me conoses?”

Altres voltes mostrem el rostre d’un plàcid i innocent tio de la higuica que ensenya una figa seca que penja d’un fil nugat a una canya que oferim als xiquets com si estigueren pescant. Quan alguna menut intenta mossegar la figa seca –higa albardá- estirem de la canya cap amunt. El nostre interlocutor tanca la boca i dóna el mos en l’aire, tot i deixant-lo amb les ganes de tastar tan dolç fruit.

Altres voltes donem una aparença de “chinchoso”, amb la qual mostrem la nostra cara més roïna i, per tant, tot el pitjor de nosaltres mateixos: les nostres més baixes passions i els postres pitjors sentiments.

Altres ocasions, la nostra imatge és una miqueta burleta i ensenyem als demés en forma de murga, el nostre rostre més satíric, més burleta i inclús més cruel en referir-nos a alguna persona.

Afortunadament, la majoria de les voltes la imatge que mostrem al món és la d’una plàcida morca que, recolzada a un còmode triclini, descansa a la espera de que se li bote foc. I és en eixe moment quan donem el millor de nosaltres mateixos en un joc de llums i de focs d’artifici que esclata al cel fosc, tot il·luminant la nit del Villar del Arzobispo.

http://lasalcublas.blogspot.com.es/
2013/02/las-botargas-de-alcublas.html

jueves, 20 de febrero de 2014

La lleteria


Abans que la llet la veneren pasteuritzada, uperitzada i no sé quantes coses més als grans magatzems, als pobles que conservaven l'essència agrícola i de sabor a poble pròpiament dit, hi havia a cada casa un corral on es guardava el carro, l'haca i una seria d'animalets de corral: Unes gallines, uns conills, uns porquets i inclús hi havia qui tenia alguna vaca per a subministrar llet per a la família. Jo recorde haver escoltat dir  cóm a casa dels pares de ma mare hi havien varies vaques, la llet de les quals es munyia la venien a una serie de parroquians que la consumien diàriament.

Amb el pas del temps i la successiva industrialització de la societat, tot açò s'ha anat perdent, de forma que allà on havien animalets, hui en dia només queda el pessebre mig derruït. O tal volta ni això: on estava la casa dels iaios s'ha construït una finca de varies altures. Mentre pense en tot açò, em ve a la ment cóm a Paterna es va conservar fins a ben entrats els anys huitanta una lleteria al carrer de sant Roc, regentada per Humberto i Pepita i que abastia de llet a tota la contornada. Es tractava de llet que anava de la vaca a la boca, sense conservants ni colorants, ni altres productes que no foren els que la pròpia vaca, per si mateixa, produïa.

Com el cicle natural de munyida de les vaques era sempre a una hora concreta del dia, que pels matins era al voltant de les nou i de vesprada al voltant de les cinc, era a partir d'eixes hores quan, a l'entrada d'aquella casa s'anava congregant un grupet més o menys nombrós de persones, amb un a lletera a la mà, be de metall, bé de plàstic on endur-se la llet a casa. Mentre s'esperava a que isquera l'ama, es raonava d'un cas, d'un altre cas, d'un succeït, d'un altre succeït, fins que es col.locava una tauleta de cuina plegable prop de la porta a mena de taulell on hi havia un joc de mesures de líquids, de dos litres, de litre i de mig, que anava fent servir tot i abocant la llet d'una lletera gran que solien entrar entre dos persones, del corral on estaven les vaques, fins on es despatxava la llet, primer a la mesura i d'allí a la lletera que cadascun es duia de sa casa. D'eixa manera i per rigorós torn d'arribada dels propis parroquians, s'anava buidant la llet, fins al dia següent, que es començava de nou amb aquell ritual.

Com ma mare era amiga de l'ama, alguna volta em deixaven passar a l'estable per a observar cóm munyien les vaques. Entre bales de palla, dins d'una coberta d'obra al corral de la casa hi havien varies vaques, be pasturant amb el cap dins del pessebre, o be sent munyides, be a mà o be amb una munyidora mecànica. Als meus ulls de xiquet, allò era per a mi un espectacle únic. Tot açò coincidia amb l'època en què  anava a la catequesi de primera comunió. I quan la catequista ens contava el somni de les vaques grosses i les vaques primes i la interpretació que feia José dels somnis del faraó, no podia evitar recordar l'última volta que hi vaig anar a per llet amb ma mare i em  varen deixar entrar al corral a vore cóm munyien les vaques.

Hui, quan passe per davant de la porta d'aquella casa on venien la llet, em ve a la ment el record d'aquells temps en què em deixava a mitges la sèrie que feien a la televisió per a anar amb ma mare a per aquella llet cremosa i sana que alimentava els meus somnis infantils.



jueves, 13 de febrero de 2014

La informàtica i les paraules.

Cóm ens ha canviat açò de la informàtica. No només en els nostres usos i costums quotidians sinó que, a més a més, ens ha variat el vocabulari que habitualment  gastem. Açò ha fet que, paraules que fins a fa poc de temps tenien un determinat significat, ara n'han adquirit un de nou, a més del que ja en tenien, que fa que s'hagen convertit en polisèmiques. Un ratolí sempre ha segut una rata xicoteta que ha ocasionat més d'un  esglai en les persones. Amb açò de la informàtica ha passat a ser, a més, un dispositiu d'indicació mogut a mà en una superfície plana. Per la forma del seu disseny, els americans que són els qui van al capdavant de les noves tecnologies, li varen denominar "mousse" i d'ahí va passar al castellà i també al valencià.

A l'igual que esta paraula, molts altres temes informàtics han tingut el seu origen en una paraula anglesa que s'ha traduït pel seu significat literal. Així, quan parlem de "columna", com a tal entenem aquella peça arquitectònica, generalment de forma cilíndrica, molt més alta que ampla que serveix de sosteniment a un sostre, arc, etc, o bé d'ornament o de monument quan està aïllada. De l'anglés "column", en el món de la informàtica és en tota disposició d'elements discrets en dues direccions perpendiculars (matrius, tarcles, etc), conjunt d'elements al llar d'una d'elles, especialment la vertical, contrastant amb els de l'altra direcció, que composen la fila.

Més gràcia ens fa als qui hem viscut en un ambient més bé agrícola la paraula "camp", per als que sempre ha segut un espai de terra plana destinat a cultiu de sembradura o d'arbres fruiters. En el món de la Informàtica, es tracta d'una subdivisió, en un arxiu, d'un enregistrament que equival a la quantitat més menuda de dades que, des d'un cert punt de vista, es pot considerar com una sola entitat. En anglés la paraula original és "field". Continuant en els temes agrícoles, un marge és la vora, especialment d'un terreny o altra cosa que forma graó o desnivell. A l'anglés la paraula és "margin". I per a la informática és cadascun dels espais blancs que es deixa tot al volt d'una pàgina.

Però no tan sols ens ha donat significats nous a les paraules que ja existeixen, com poden ser les paraules "Executar", "icona" o "menú", entre altres. Hi ha paraula que, no existint en valencià, s'ha optat per adaptar-la gràfica i fonèticament i s'utilitza d'eixa manera. Així, la paraula anglesa "chat", vol dir" Conversa", "tertúlia" i en valencià l'hem adaptat com a "Xat". A més a més, la hem verbalitzat, de forma que, de xat, hem creat el verb "xatejar".

Molts són les paraules que han anat apareixent com si foren bolets, al voltant de la informàtica. No hem de fer més que donar una ullada al nostre voltant per a constatar-ho!!

miércoles, 5 de febrero de 2014

Paternateca.

Si la història és aquella ciència que es dedica a estudiar el passat de la humanitat, dins de l'estudi d'esta disciplina trobem el que podem anomenar la intrahistòria. Amb este concepte parlem de la vida tradicional que serveix de decorat de la història més visible. Es tracta de tots aquells fets que han ocorregut, però que a penes es publiquen als mitjans de comunicació. És allò que està a l'ombra dels fets més coneguts històricament. Es tracta de la història quotidiana, la de tots els dies que vivim tots en primera persona i que no apareix als periòdics. El  recentment publicat Diccionari Normatiu Valencià (DNV), de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, ens la defineix com  la "vida tradicional i domèstica que servix de fons permanent a la història canviant i visible". L'exemple paradigmàtic seria la sèrie de televisió "Cuéntame" que, a partir de la vida quotidiana d'una família mitjana se'ns conta la història més recent viscuda per nosaltres.

A tots els pobles sempre hi ha existit una persona que s'ha encarregat de recopilar els fets més rellevants que s'han dut a terme a la seua època així com d'investigar fets passats. D'esta manera trobem a Paterna persones com Ernest Ferrando, Vicent Cardona, Rafael Alfonso, o Armando Cervellera entre altres, a l'igual que a Manises era José María Royo o al Villar Vicente Llatas. Tots ells, amb molta voluntat i il·lusió han anat recopilant fets contemporanis seus, així com han anat investigant  sobre fets passats.La tecnologia utilitzada per totes estes persones era bàsicament la màquina d'escriure i el paper de calc, així com un domini extraordinari per a desenvolupar-se entre polsosos lligalls i fitxes manuscrites. El pas de la màquina d'escriure a l'ordinador és un fet que s'ha produït recentment. Es tracta d'una ferramenta imprescindible en l'actualitat i n'hi ha que destacar que els historiadors locals actuals, començant per Vicent Cotolí, probablement el més veterà i concloent amb Camilo Segura, Cronista oficial de la Vila, l'utilitzen ja.

Si a tots estos elements els  afegim, a més a més, l'us de la tecnologia informàtica web que facilita la possibilitat de compartir informació, la interoperatibitat, el disseny centrat en l'usuari que li permet interactuar i col.laborar entre si com a creadors de contingut generat entre totes les persones en una comunitat virtual, per mitjà dels servicis d'una xarxa social o d'una aplicació web o d'un servici d'allotjament de vídeos, es a dir, i en definitiva, si a la intrahistòria de Paterna li apliquem la tecnologia web 2.0, serà aleshores quan estarem parlant de PATERNATECA.

Perquè, què és sinó Paternateca? Entitat constituïda legal i formalment com a associació, es tracta d'una iniciativa que preten salvaguardar la memòria i la cultura del nostre poble, emprant, per a la seua difusió, les ferramentes informàtiques que hui en dia estan a l'abast de qualsevol persona de mitjana formació: Una pàgina a una xarxa social com és Facebook o Twitter, una pàgina web on estiga allotjada tota la informació que, d'una manera altruista aporte tot paterner i que qualsevol persona des de qualsevol lloc del món puga consultar fàcilment. Es tracta d'una tasca laboriosa, complexa i delicada de replega de material gràfic de tot tipus, però enriquidora en quant els seus resultats.

En conclusió, el lema de "recuperar el passat per a mirar cap el futur" és un repte ambiciós que, estic ben segur, arribarà a bon terme. Perquè, tal i com resa el crit de guerra de Paternateca, "La història de Paterna la anem a fer entre tots!!", és pur reflex del que realment es pretén amb esta iniciativa, ja que la col·laboració de tots és fonamental i la millor forma de fer història com a poble. I eixa serà la millor herència que podem deixar a tots aquells que ens precediran.

https://www.facebook.com/pages/Paternateca/330151790399767?fref=ts