Bon Nadal!!

A tots els suscriptors d'este blog que, setmana a setmana llegiu cadascuna de les entrades que ací es publiquen, vos dessitge uns bons nadals!!

Alejandro Llabata Lleonart.

Papà Noel interactiu.

A poc a poc, i a penes sense adonar-nos, estem acabant este any 2014. I ara que només falten uns dies per a que arribe el dia de Nadal, hem aprofitat la vesprada per a anar a uns grans magatzems d'ací de València per a ultimar els regals de Nadal. A l'última planta de l'establiment on hem anat, hem descobert una pista de gel per a xiquets on, per un mòdic preu poden estar pegant voltetes per la pista de gel durant més de mig hora a l'aguait d'un sofrit pare o mare que porten el xiquet de la maneta per a que no caiga ningun bac i no es faça mal. I a un racó de la planta de l'edifici, abans d'entrar a la cafeteria, a un cantó hi ha una mena d'altaret nadalenc laic, amb un atrezzo compost per caixes de cartó empaquetades amb paper de regal roig amb llacet inclòs, que simulen regals de nadals, així com gaiatos de caramel del tamany d'una persona, arbres de nadal, bustia de correus i llumenetes de colors. Doncs bé, dalt de les caixes de regals, presidint aquell racó hi ha un televisor de plasma on un simpàtic papà Noel, amb la veu lleugerament sampleritzada, els escarba la panxeta als innocents xiquets als quals els pregunta què és el que volen que els porte de regals. I ells, amb moltíssima il.lusió li responen, tot i mirant-lo amb la boqueta oberta, tota la llista de regals que prèviament han escrit a casa, amb l'ajuda dels pares. Hui papà Noel ja no ve de Laponia amb un trineu carregat de regals i arrossegat per una filera de rens. Ni porta un sac de tela de color roig al llom, plé de regals i de il·lusió per a compartir amb tothom. Hui papà Noel 2.0 no és més que una website o una URL que té el seu servidor a un lloc perdut de California o de les illes Seychelles, amb una interface hivernal d'una casa de fusta tota rodejada de neu i una llar encesa pel fumeral de la qual, entra i eix, com si no hi haguera amo, un obés papà Noel que visita tots els racons del món per a deixar almenys un regal a cada xiquet que hi ha ací a la Terra. Però ara mateix, la seua presència física només es manifesta en forma d'un grapat de caramels que el papà Noel interactiu li dóna a cada xiquet, després de la seua conversa, deixant caure les llepolies des d'un forat que hi ha a un extrem de la pantalla de plasma fins a arribar a parar a una cistella que hi ha a l'altura de la ma del xiquet.

Descrèdit.

El descrèdit és aquella falta o pèrdua de crèdit o de reputació que pot patir una persona a causa de les paraules dites per part d'una altra persona amb ànim de fer mal, de injuriar. Es desacredita a aquell a qui, amb la paraula se'l menysprea, deixant-lo en evidència davant de tots. Si la injúria és l'acció, l'objecte de la mateixa és l'honorabilitat de les persones, i la seua conseqüència el descrèdit. Si antigament era l'honor, com a concepció subjectiva que cadascun tenia de sí mateix, es a dir era la valoració com a persona que cadascun tenia de si mateix dintre d'un mateix, quan era  maltractada o posada en evidència dita valoració era quan  dita persona patia la deshonra. Es tractava d'una ofensa més bé moral. No es requeria la producció de perjudici visible o objectiu algun, car el que es feria era més bé l'esperit, de forma que per a netejar dit honor, que un considerava que ha segut tacat per una altra persona, s'havia d'acabar en un tribunal d'honor, en un dol, i en unes armes. En l'actualitat, l'honor és un concepte més objectiu. És la reputació com a ser social que en té una persona, es a dir, la fama que ha sabut guanyar-se en la seua relació amb els demés i de la qual gaudeix, siga la que siga, però en una connotació positiva. És la valoració que els demés tenen de un mateix, l'estatus que socialment li és assignat i que ha sabut guanyar-se. Este aspecte de l'honor es veu afectat a través de la difamació, del descrèdit, del desprestigi. Amb això es perjudica la fama de la persona, si bé es tracta d'una concepció més bé valorativa: No ofen qui vol, sinó aquell que pot. Hui en dia i a conseqüència de l'us de les xarxes socials, fa  més mal el descrèdit públic a través de la xarxa, que eixe mateix descrèdit dut a terme cara a cara, car este descrèdit oral és efímer: Les paraules se les endu l'aire. Allò que s'escriu, roman escrit per a tota la vida. Si bé cap la possibilitat de que el descrèdit es duga a terme a través de la paraula escrita, per mitjà d'una carta o d'una publicació, que també roman escrit a disposició de qui ho llisca, la seua diferencia fonamental radica en que la difusió per mitjà del paper té un caràcter més bé estàtic, mentre que la difusió a través de la xarxa, té un caràcter més bé dinàmic, en la mesura en que som cadascun de nosaltres els qui amb la multiplicació del pa i dels peixos d'un simple "M'agrada" o un fàcil copypaste, qui difonem una foto compromesa o un article subversiu. Contra més morbositat tinga allò que es comparteix, més es distribuirà, fins que arriba un moment en què es converteix en viral. En definitiva, es tractaria d'una lapidació moral. Com diu el refrany, "Entre todas la matamos y ella sola se murió".

Black friday.

Hem anat pel centre de València per a donar una volta i així poder gaudir de cóm es va contagiant a poc a poc l'esperit dels Nadals per entre els comerços. I a pràcticament tots els escaparates o aparadors, s'anuncien grans descomptes d'un vint, un trenta o fins i tot un quaranta per cent del preu normal, perquè es tracta del black friday. I jo, curiós de mi, indague per a saber en què consisteix eixa nova efemèrides que ens envaeix una altra volta més, des dels Estats Units. Pareix ser que el quart dijous de novembre es celebra la festivitat de l'acció de gràcies, mitjançant la qual es commemora el final de l'època de les collites, per a agrair una bona collita. Té els seus origens, en una barreja de tradicions europees i aborígens i es sol celebrar al voltant d'una taula on s'ajunten familiars i amics per a compartir un banquet. Doncs bé, el divendres següent, el black friday, es el día en què s'inaugura la temporada de compres las Estats Units. El seu nom prové, segons uns, del dens trànsit que es produeix als voltants dels grans magatzems per part dels vehicles, mentre que, segons altres, prové dels llibres de comptabilitat, que passen de tindre números rojos, a números negres, per la gran quantitat de vendes que es produeixen en eixe dia. Bé, siga el que siga l'origen de esta data tan important dins de la litúrgia capitalista, la qüestió és que es tracta d'un dia que, gràcies a les noves tecnologies, s'ha exportat dels Estats Units a la resta de paisos del món, tal i com en el seu moment es va importar d'Europa fins a Amèrica del nord, amb la tecnologia que en aquell moment existia i que tenia forma de carabel.la. I un pensa en el fluxe de les tradicions, sobretot en la facilitat que tenen per a travessar l'Atlantic cap a Europa i la dificultat del camí a la inversa, que no passa d'una mera desfilada de moros i cristians d'Alcoi per "la Quinta Avenida", que encapçalava el desfile de la hispanitat de l'any 2007 o una magnífica exposició de quadres de Sorolla encarregada per la Hispanic Society of America a la seua seu de Nova York, amb meravellosos paisatges espanyols. Perquè allò pel que se'ns coneix és pel nostre tarannà festiu que no sempre hem sabut exportar. I al final tot açò em fa arribar a la conclusió que, en definitiva, el dia d'acció de gracies no deixa de ser una mena de festa de la verema de caràcter estatal, mentre que el black fridey no és més que, quan a casa es venia la collita de taronges i amb els guanys un anava i li compraven un abrig nou a la botiga del poble, mentre a la teua germana li corresponia un vestit nou.