viernes, 27 de mayo de 2016

Converses d'ascensor

Visc al pis número sis d'una finca de València, amb vint-i-huit portes. És tracta, per tant, d'un edifici prou concorregut, amb un únic ascensor que compartim tots els veïns. Esta concurrència fa que sempre que un puja o abaixa, la gran majoria de les voltes, especialment a primera hora del matí així com a última de la vesprada, ho faça en companyia d'un veí o d'altre. A diferència dels pobles, on es coneix la vida de tots i cadascún dels que hi viuen. I no sols la vida del qui viu allí, sinó també la dels pares i fins i tot de la dels pares dels pares que allí viuen, a la capital, és diferent. La gent és més discreta i passa més desapercebuda, de forma que pots estar pujant o baixant en companyia d'un eminent catedràtic de física quàntica, o d'un criminal sense escrúpols, i no adonar-te'n de l'eminència que s'amaga darrere de les ulleres que t'observen indirectament, a través de l'espill, o de la mirada sàdica de qui per les nits es transforma en mr. Hide i va a buscar carn humana fresca per a saciar els seus instints primaris. Fora d'estos casos, extraordinaris, la gent amb la que puge i abaixe, és gent totalment normal, que menja en cullera i ganivet, veu en got i es pentina davant de l'espill. I és curiós com, hi ha qui, després de viure més de huit anys en la mateixa finca, en creuar-me a algú dins de l'ascensor, encara no sé si és un veí, o si és algú que entra de visita. Hi ha qui, una volta dins de l'ascensor, diu "Bon dia" i es mira a l'espill, o al sostre, o a un punt concret i fixa la mirada perduda, fins que es deté l'aparell. I llavors eix d'aquell cubicul, tot i dient "adéu". De fet, hi ha alguna que altra empresa de manteniment d'ascensors, que sol apegar un adhesiu a una de les parets de l'elevador, normalment a la part de dalt de la botonadura per a indicar el pis al qual un vol anat, i a l'altura dels ulls, amb un punt en forma de cercle per a mirar-lo, si no ens abelleix parlar del temps. Hi ha qui mamprén una tímida conversa tot i parlant de l'oratge, que si ja ve la calor, que si este hivern no hi ha hagut a penes hivern, que abans sí que hi havia hivern, no com ara, que enguany, al final no he tret l'abric, que encara estem a febrer i que ja ha brotat la flor als ametllers, que esté estiu serà mortal, que si... És tracta de converses sense més transcendència que compartir uns segons amb eixe veí que en la última reunió d'escala, va votar en contra d'una proposta que vares fer, però que l'educació que t'han donat els teus pares, t'impedeix dir-li a eixe veí, dos i dos quan fan. O amb eixa veïna que notes que t'aprecia de veritat i que et pregunta cóm està ta mare, a qui només ha vist un parell de voltes, en el replanell del teu pis, curiosament, agafant l'ascensor.