Boda

Si bé fa unes setmanes vaig anar a un event de la meua família materna, ara l'esdeveniment correspon al d'un cosí meu, però de la branca paterna. La boda del meu cosí Dani amb Cyntia, la seua novia de tota la vida, ens va congregar a un bon grapat de Jandrets al voltant de la taula. Podria parlar del ius connubis i avorrir al personal amb allò de que totes les persones tenen dret a contraure matrimoni amb aquella persona que en llibertat han triat per a compartir els dies de la seua vida i raonaments pareguts, i afirmar-ho amb alguns cànons del Dret Canònic o amb alguns articles del Codi Civil. Però no vull cansar a la feligresia pròpia. Esta boda representa, al si de la meua família paterna i també de la materna, la última de tots els cosins meus, deixant a banda la possibilitat d'una boda en segones núpcies que, tal vegada podria ser. Sempre que asistisc a un event d'estes característiques, m'agrada contemplar a la gent que hi asisteix, saludar-la i recordar vells temps. Aleshores, em sorpren la següent pregunta: Quan fou la última volta que ens vàrem vore? A alguns, dies. A altres, mesos. Fins i tot anys a alguns. En eixe moment és quan un es veu reflexat en la imatge dels demés: En la dels més majors, que sempre et veuen com el xiquet que vares ser algun dia i et recorden algun que altre succeït que ja fa temps es va produir. En la dels teus cosins, als que veus igual que sempre i amb els que recordes algun que altre fet ja ocorregut i que sempre solen vindre a la memòria en esdeveniments d'este tipus. I també, i sobretot, en la dels més menuts, als quals has vist nàixer i créixer i que, d'event en event, observes cóm canvien de forma galopant. I veus com aquell xiquet que vares vore la última volta amb pantalonets curts i un polo  Lacoste, és un home fet i dret, que et trau un pam d'estatura i que ve agafat de la mà d'una joveneta com ell d'espigada i que te la presenta com la seua novia. És el moment de recordar a aquells amb els que en el seu moment un va compartir moments pareguts als que ara mateix estem compartint, que ja no estan entre nosaltres i que també disfrutarien en este esdeveniment en companyia dels seus. La vida és una roda que gira i gira, però que mai para, un camí sense retorn o un mar pel qual un navega i al que mai torna. I dins d'eixa roda, d'eixe camí o d'eixe mar, anem avançant. Diuen que de una boda eix una altra boda. De fet, la meua boda va eixir d'una boda anterior, a la qual vaig anar i on vaig conèixer a la meua dona. D'esta, n'eixirà alguna altra? El temps ens donarà la resposta.