Recentment, estem veient a les primeres planes dels diversos mitjans de comunicació, suculents màsters aprovats sense anar a classe, dubtosos projectes de final de carrera poc més que regalats i que, curiosament, no apareixen per cap de lloc, tesis doctorals presumptament plagiades,... La situació que podem observar, és la següent: per una banda, polític sobre el qual cau l'ombra del dubte al voltant d'uns estudis superiors que adornen el seu currículum. Per una altra banda, mitjà de comunicació que, sabedor d'esta circumstància, du a terme una operació d'assetjament i enderrocament que posa contra les cordes al dit polític fins a acabar amb la seua dimissió i, probablement amb la seua carrera política. Si bé tot açò allò que els mitjans de comunicació pareix que pretenen en un primer moment és dur a terme a la vida publica, aparentment, una neteja d'espavilats de la política i de roders de la saviesa, en el fons podem vore que allò que realment estan aconseguint és un efecte de frivolitat i de desacreditació cap a una de les institucions que, per part de tots més prestigi hauria de tindre, com és el cas de la Universitat. Darrere d'una llicenciatura, d'un Projecte de Final de Carrera, d'un Màster o d'un doctorat, hi ha moltíssimes hores d'estudi, de sacrifici personal i econòmic, d'inquietuts, de nits sense dormir, de cafeteres plenes, de pors, de tensions, de llàgrimes i d'incomprensions que, només qui ho ha viscut ho sap. Tot este sacrifici, al final fructifica en eixa llicenciatura, eixe projecte final de carrera, eixe màster o en eixe doctorat que dóna sentit a eixe esforç titànic que durant mesos i fins i tot, anys, s'ha dut a terme. I és molt trist que en l'actualitat es frivolitze amb l'esforç de l'estudiant anònim per part dels mitjans de comunicació, amb la politització dels màsters. Perquè en el punt de mira no estan els estudiants anònims, sinó el polític caradura que ha unflat el seu currículum de forma descarada i que, realment hauria de ser qui donara exemple a la societat amb un comportament digne d'elogi. Però, no ens enganyem: eixa politització dels màsters, allò que realment ha aconseguit, ha sigut el desprestigi de l'estudi, de la constància i de l'esforç, així com d'institucions, el prestigi de les quals haurien d'estar per damunt de qualsevol ideologia, com és la Universitat. I es trasllada a la societat un missatge implícit de menysvaloració de l'esforç i del sacrifici intel·lectual, de tal manera que, al final, el missatge que cala en la societat, és que aquell que ha obtingut uns estudis superiors, que realment hauria de ser l'èlit, que fora model i exemple per a tots, acaba essent el tontet del grup i el que acaba desenvolupant llocs de treball molt per davall de la seua qualificació. I el pitjor és que són arrossegats per persones que, tirant-li morro a la vida aconsegueixen arribar a llocs de treball i d'influència, curiosament sobretot a programes produïts i programats per part dels mitjans de comunicació que han dut a terme eixa campanya d'assetjament i enderrocament de la qual parlàvem adés. I es tracta d'una situació molt injusta
