martes, 18 de julio de 2017

Francesc Mercader

Una volta més, les xarxes socials ens fan sabedors, en este cas, d'una trista notícia, com és la de la desaparició de mossen Francesc Mercader Tamarit, també conegut a Paterna com D. Paco, el rector de l'Esglèssia de les Coves o, més cultament dit, el pàrroc de la parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats de Paterna. Fill de llauradors i nascut a Foios l'once de setembre de 1931, amb catorze anys va començar a treballar a la Yutera Española de Foios. Als dihuit anys va entrar al seminari. Va ser ordenat sacerdot l'any 1960. Després d'estar tres anys de vicari a Godella, va marxar a Chile, on va exercir el seu ministeri com a missioner durant deu anys, on va compartir parròquia amb Antoni Llidó, rector nascut a Xàbia que va ser assassinat per la dictadura de Pinochet. Casualment, D. Paco va tornar a Espanya hores abans del colp d'estat de Pinochet, de tal manera que aquell 11 de setembre del 73, va agafar l'avió a les huit del matí i a les huit i mitja varen tancar l'aeroport. Una volta a Espanya, va ser nomenat pàrroc de l'Esglèssia de la Santa Creu a Pedreguer. En 1977 va ser designat pàrroc de la Mare de Déu dels Desemparats de Paterna, fins a la seua jubilació a juliol de 2004. Rector obrer, va renunciar, ell i el seu vicari, al seu sou com a rector per a viure del seu treball com a conductor del camió de recollida de fem. Amb el títol de professor de Llengua Valenciana per Lo Rat Penat, durant més de vint-i-cinc anys va exercir l'apostolat tot i fomentant l'us del valencià, amb la celebració d'una Eucaristia setmanal en la nostra llengua, així com el cant litúrgic en valencià o el manteniment de línies de catequesi parroquial en valencià, curiosament a una parròquia amb majoria d'habitants castellanoparlants. Persona de paraula fàcil, vaig tindre ocasió de raonar amb ell en múltiples ocasions, allà pels norantes. I vaig tindre ocasió de conèixer la seua forma de ser i la seua forma de pensar. I em va permetre descobrir una altra forma de ser esglèssia més humana, més participativa i més acorde amb els temps, amb temes que llavors no tenien la rellevància que tenen ara als mitjans de comunicació, com ho eren la homosexualitat, l'ecologia, el celibat, la Guerra Civil, i tants altres els quals els veia amb un prisma diferent a com ho feia l'opinió generalitzada de la jerarquia eclesiàstica. Era un autèntic erudit a qui a l'any 1998 se li va concedir el Premi Sanchis Guarner a la fidelitat lingüística dins de l'Esglèsia i el 2002 la distinció 9 d'Octubre al Mèrit Lingüístic per part de l'Ajuntament de Paterna. Home de pau, home de bé, tolerant, dialogant i d'esperit obert, el seu record sempre estarà viu en tots i cadascun de nosaltres. Descanse en pau.