viernes, 28 de septiembre de 2018

Tardor

Després dels llargs i calorosos dies d'estiu que hem patit, com qui no vol la cosa, hi ha arribat la tardor. D'acord amb allò que diuen els astrònoms, l'equinoxe de tardor, és aquell moment de l'any en el qual el sol està situat al pla de l'equador celeste. Eixe dia, si l'observàrem des de l'equador terrestre, el sol arriba al zenit i podríem vore'l sobre els nostres caps en un angle de 90 graus. Per tant, com l'etimologia del seu propi nom indica, durant eixa jornada, el dia té la mateixa duració que la nit. A partir d'aleshores, el dia va acurtant, tant de matí com de vesprada, fins a arribar al solstici d'hivern, en vespres de Nadal, quan estarem davant del dia més curt i la nit més llarga de l'any. Per a celebrar el canvi d'estació, la meua dona i jo hem anat al Villar del Arzobispo, poble de l'interior de la província de València, que es troba a uns cinquanta quilòmetres de la capital. Una volta allí, després de caminar una bona estona, hem anat a esmorzar a un bar, que es trobava tot ple de gent. A la tauleta del nostre costat, hi havien uns hòmens ja majors, abillats de diumenge, amb una camisa de ratlles i pantaló curt, i amb el cap cobert amb un capell estil panamà. D'una manera informal, i amb la confiança que dóna conéixer-se des de xiquets, raonen sobre la vida i la mort, sobre la collita present d'ametles i la propera collita d'olives, sobre els fills, sobre els nets i, sobre moltes altres coses que en eixe moment els ve al cap. Com la vida mateixa, la tardor és un home ja jubilat, que va camí de l'hivern, que passeja al matí per a vore les obres que s'estan construint al seu barri i que dóna consells a tot el món, se li n'hagen demanat o no. Com la vida mateixa, encara fa calor. Una calor que, encara durarà un temps però què, a poc a poc, anirà minvant, car anem cap a l'hivern. Però eixa calor de l'estiu encara ens farà aguantar la mànega curta durant un cert temps. Com la vida mateixa, cada volta, es va allargant l'estiu, de tal manera que, a penes hi ha un temps de tardor, pròpiament dita, com a transició entre la calor seca de l'estiu i la rigorositat del fred de l'hivern. De fet, a les xarxes socials, es parla del "veroño", neologisme que és una contracció de les paraules castellanes "verano" i "invierno", que, si se'm permet, en valencià podríem traduir-ho com a "estirdor" o alguna cosa pareguda, com a conseqüència de la compressió de les paraules "estiu" i "hivern". Com la vida mateixa, als arbres, a poc a poc aniran caient les fulles, tot deixant l'esquelet de les branques sense, com si es tractara d'un cos nu. Com la vida mateixa, arriba el moment de recollir la collita de l'arbre, després de tot un cicle de cultiu. Com la vida mateixa.