Si
la finalitat de la comunicació és el transmetre un missatge un emissor a un
receptor, els nous temps, però sobretot les noves tecnologies obliguen a la
immediatesa i fins i tot a la instantaneïtat del missatge alhora que amplien
considerablement l’arc físic d’abastament de la informació. Així, si abans unes
senyals de fum abarcaven el camp de visió de les persones, hui en dia la
comunicació telemàtica permet conèixer un fet que en este moment està passant a
l’altra banda del món, com si estiguerem visquent-lo in situ.
La videoconferència permet que dos persones que estan cada una d’elles en
una part del món diferent puguen parlar i vore’s com si estigueren una al
costat de l’altra. El telèfon i no digam el telégraf, s’han quedat total i
absolutamente desfasats si els comparem amb el correu elecrònic, per exemple.
En el seu moment, la infomació arribava a través d’estos canals perquè
eren molt més ràpids que els que existien fin a l’època, com podia ser la carta
o un colom missatger. Però, com hen dit, s’han quedat estos mitjans totalmente
desfasats. Hui en dia ja només els utilitzen quatre romàntics –actualment s’ls
anomenaria friquis- per a mantindre el record d’un temps passat que tal volta
fou millor, o per que no en tenen ganes de conèixer noves formes de comunicarse
o simplement per que sí. El cas és que quan es descobreix un nou camí de
comunicació, a l’igual que quan es produeix un descobriment extraordinari,
sempre sol ser el poder establit qui fa les primeres averiguacions, així com el
seu primer desenvolupament. S’ha de resaltar ací la importància que té el
desenvolupament militar en ese camp. Una volta superada esta primera etapa és
quan vé la part comercial per a explotar económicamente el nou invent o el nou
canal de comunicació. D’esta manera, començant pels més rics i continuant pels
més capritxosos, o més bé a la inversa, arriba un moment en què es popularitza
entre la societat, de forma que tot el món, absolutament tots, tenen al seu
abast eixe nou invent, siga un telèfon mòbil o una tablet. És a partir d’este
moment quan se li'n dóna les més diverses utilitats. L’executiu agressiu
utilitza la seua tablet per a tancar algun negoci que duu entre les mans. El pare
o la mare telefona el fill o la filla adolescent al mòbil per a demanar-li
explicacions de on està en este moment i per què no ha tornat a casa a l’hora
acordada. El jove que per mitjà de la xàrcies socials intenta trobar una
persona amb quí quedar esta vesprada per a prendre un cafè o per a anar a
sopar esta nit. La novia que es troba a una boutique provant-se un vestit, tal
volta el de la seua boda, a qui la seua millor amiga li va fent fotografies amb
el vestit posat, que de immediat envia per missatgeria instantània a una
quantitat indeterminada d’amigues, les quals no escatimen en comentaris de tot
tipus al voltant de dit vestit. Múltiples són, per tant, les utilitats que es
duen a terme. Totes vàlides i totes correctes. Conec el cas d’una xicona que
acaba de tindre un fill preciós, no fa més de quatre mesos. Ella, en companyia
de totes les mares primerenques que han compartit comare i hospital han creat
un grup de missatgeria instantània, la finalitat del qual consisteix a
posar en comú qualsevol problema, dubte, suggerència o qüestió a la resta
de les mares, per a que cada una d’elles puga expressar la seua opinió al respecte.
Qualsevol d’elles pot preguntar cóm fer dormir a un fill ploró a les quatre de
la matinada. O quina marca de potito és la més digestiva o té més o menys quantitat de lactosa. Inclús n'hi haurà alguna mare que deixarà escrita la farmàcia
on més barats es venen els bolquers. Sempre n'hi haurà una mare amiga que, a
qualsevol hora del dia o de la nit estarà disposta a escriure una resposta o
donar un consell o a expressar una sana opinió. En este cas, les noves
tecnologies han substituït el savi consell de la mare de la partera.
