El passat dia tres de maig, vaig estar premiat al XXXII certamen literari Flor Natural Santa Maria del Lledó. Fou un acte molt emocionant que va tindre lloc al teatre Principal de Castelló, dins del programa de festes en honor a la patrona de Castelló. Encara impressionat, no tinc només que paraules d’agraïment per a la Real Cofradia de la Mare de Déu del Lleó, per al president de la Junta de Govern, Ferran Barberà, així com per a la presidenta de la Junta de Cambreres, Laura Albiol. Per això mateix, m’agradaria donar-los les gràcies públicament i molt especialment als membres del Jurat que va seleccionar els meus senzills versos com a guanyadors. El meu pemari anomenat “Trobes a la nostra Mare, la Mare de Déu del Lledó”, beu de la tradició jocfloralesca, amb un metre clàssic com és la huitava capcaudada, emprada entre altres, per Ausiàs March. En este cas, enalteix la figura de la Mare de Déu en relació amb l’advocació de Santa María del Lledó. M’agradaria compartir amb tots vosaltres els meus versos. Cada paraula, cada vers, cada estrofa, és una pregària a la nostra Mare, per totes i cadascuna de les persones que degut a la cruel crisi que ens assota, estan vivint o malvivint de la millor manera que poden. Per tots els qui no arriben a final de mes, per tots els desnonats, pels xiquets que, de rebot, sofreixen les seues conseqüències, per tots aquells que no poden construir-se un futur digne, en definitiva, per tots aquells que més ho necessiten, ací vos deixe:“Trobes a la nostra Mare, la Mare de Déu del Lledó”
Jo, trobador, del vostre rostre sant,
m’aclame a Vós, que sou la nostra Mare
i sense que la llum em desempare,
vos deixaré, per sempre, aquest nou cant.
És un capoll, que un pobre caminant
vos deixa als peus, en adalil penyora
que espellirà en rompre al punt l’aurora
i omplirà la vostra imatge pura
de la claror del dia nou que sura,
car jo de Vós, sóc trobador, Senyora.
TROBES
“Com un infant a la falda de sa Mare”
Salm 131: 2
Mare de Déu, Senyora i Sobirana,
alba creixent, regina i mare nostra,
de l’amor ver, Vós sou ben clara mostra
del que a Vós té Castelló de la Plana.
Sou l’amanir, amb la claror del dia
que al cel romp en despuntar la llum
que a cada jorn, com olorós perfum
ens du a Vós en santa lletania.
Espill de Déu raó de l’alegria
sou nostre empar, la nostra benaurança,
la nostra fe i la nostra lloança,
el nostre crit, la nostra companyia.
Vós reflectiu l’amor de Déu donat
gratuïtament a l’home bondadós
que per mitjà del vostre hort sempre clos
el Fill de Déu de Vós va ser ben nat.
Descans en Déu sou el be més apreciat
no sou la llum, sinó el reflex que brilla
el diamant de la fidel pubilla
que entre els seus dits hui refulgeix destrat.
Vós sou l’encens, Vós sou manilla d’or,
que és sentiment, maragda d’assutzenes,
porteu d’amor les mans per sempre plenes,
car sou cresol, paraula i mocador.
Jo no sóc més que un simple trobador
que vol cantar a la seua Mareta
amb senzill vers d’una paraula dreta
per a mostrar, així el seu fervor.
Voler de fill que crema enmig del vent
amb veu d’infant que prega tremolós
al Pare Déu que per mitjà de Vós
m’escoltarà, per Vós, sempre silent.
Porteu als ulls l’esguard del pa calent
i entre les mans la fe de tot un poble
que vos segueix amb sentiment tan noble,
que sou l’alè de cada pensament,
de cada llum, de cada matinada,
quan els ocells alaben amb escreix
al Creador quan el nou dia creix
i la foscor vos resa il·luminada.
Vos trobaré amb l’ànima destrada
car sou l’encís de tot castellonenc
que als vostres peus es postra amorosenc
per venerar la flor més perfumada,
car escolteu de tots cada pregària
i la oferiu al nostre Pare Etern
que ens lliurarà a tots del trist infern
i ens mostrarà la senda necessària.
En el carrer Vós sou la lluminària
que al breu camí ens guia amb pietat
car sou l’amor, el rostre immaculat,
l’albor del mar, la nostra pau diària.
I en el camí mostreu l’evidència
car sou reflex del vostre Fill volgut
qui, a la Creu, en gest tan absolut
ens va donar sa vida amb vehemència.
Qui va a Vós, tot demanant clemència,
Vós l’escolteu, car sou Mare de tots
i Vós guieu al camí ple de clots
a tot aquell que prega amb innocència.
Hui de la mà ens porteu per camí rel
car el desig de nostra Lledonera
és acollir a tots baix la senyera
que és vostre mant d’estrelles dalt del cel.
Sou i sereu nostre millor estel
que al firmament hui brilla en la foscor.
Baix les arrels s’amaga hui el tresor
de Vós present amb sentiment fidel
només mostrat a persones humils.
Feu de Babel perenne Pentecosta,
del dubte greu, sigueu sempre resposta
i nostra fe, s’estenga entre els gentils.
Dama del be, adalil d’adalils,
perpetu prec matines a completes,
sou el nou joc, xiqueta entre xiquetes,
el bell perfum que emana entre els gesmils.
Hui vos mostreu donzella entre donzelles,
en la foscor, finestra sou, que s’obri,
ric aixovar, dins de l’armari sobri,
tot el sentit de les paraules belles.
Amb Vós espill la rosa entre roselles
enmig del prat, com arc de sant Martí
doncs sou la flor més bella del jardí
que oneja al vent d’un cel de meravelles.
Sou lliri i cant i ombra i contaralla,
l’amor present a la fulla i a l’arbre,
bust esculpit amb bessos, en el marbre,
el rostre etern, de la santa Troballa.
Sempre sereu la pau en la batalla,
fum de l’encens, el crit de nostra audàcia,
l’amor de Déu, sou la plena de gràcia
que enmig del món destrossa la muralla,
encen la llum de la paraula certa,
obri el pany de la porta tancada,
ensenya al món la casa il·luminada
i mostra a tots la vostra descoberta.
Entra el frescor per la finestra oberta
de bon matí quan romp el dia nou
i ja la nit plena d’estrelles clou
a un dia cert on Vós sou nostra alerta.
Car Vós resteu pendent dels vostres fills
no caiguen mai en brases dels malignes
perquè voleu que d’amor siguen dignes
i mai del mal i tots els seus perills.
En el jorn clar, quan creixen els clevills
dels alifacs que ens fan minvar la vida,
Vós sempre esteu, alerta i sense mida,
dels innocents i d’aquells més senzills.
Companya sou del nostre últim senyal
quan partirem a la casa del Pare.
Allí estareu en el moment declare
davant de Déu al judici final.
Venen a Vós amb gest transcendental
de tots els llocs de tots els nostres pobles,
amb el seus balls cantant-vos noves cobles,
són les millors, de veu tradicional.
Plouen les flors, esclat de passió,
per Vós que sou de Castelló regina,
fervor que als ulls de tots hui s’endevina
en el carrer, fins a l’últim cantó.
Alceu l’esguard, els fills de Castelló
amunt els cors cap a la nostra Mare
que a cap de fill jamai el desempare
la Maedéu, la Verge del Lledó!
