Manual d'un tacany

Tots hem escoltat alguna volta a la nostra vida expressions semblants a les següents: "Llaura juntet", "No  hi ha que estirar el braç més que la màniga" o altres més elaborades, en este cas en castellà, com "Ya pasaste el creciente, como la luna. Ahora estás en el lleno, de la fortuna. Ándate con cuidado, no sea cosa que al mudar, cambie el tiempo". Amb elles se'ns inculca una previsió de futur per a evitar la possibilitat de veure'ns algun dia amb una mà davant i l'altra darrere degut a la falta d'experiència en la vida.  Quan eixa previsió d'estalviar es converteix en una necessitat, que pràcticament ens impedeix dur a terme les activitats quotidianes de cada dia, aleshores estem davant del personatge de la pelicula que anem a comentar a esta entrada. Manual de un tacaño ens conta la història d'una persona que a conseqüència d'un trauma patit al seu període de gestació causat per una situació pràcticament de prodigalitat per part del seu pare, que comprava tot allò que li venien per la televisió i que omplia la casa de trastos, esta situació va fer que el seu fill, que és el personatge principal de la película, interpretat per un agut Dany Boon, siga durant tota la seua vida un tacany. Fuig descaradament de fer regals als companys per a aniversaris, bodes o jubilacions, va i torna al treball a peu per a estalviar-se pagar el bitllet de l'autobús, per molt lluny que es trobe, no encén el llum de casa i aprofita la llum del carrer que entra a poqueta nit, no encén mai ni el gas ni la calefacció, per molt de fred que faça,.... Totes estes circumstàncies fan que la seua vida siga una miqueta extranya i, que les persones que l'envolten, el tinguen considerat com un autèntic avar, excepte el seu banquer, a qui considerarà poc menys que el seu confessor. La seua vida és un fugir continu de les paraules "pagar', "gastar", "comprar" i tots els seus sinònims. Un dia, de sobte, apareix a la seua vida una filla, interpretada per una jove Noémie Schmidt, que va engendrar quan a penes tenia 16 anys i de la qual, ell no tenia coneixement de la seua existència. Al mateix temps, l'amor toca a la porta, en forma de companya de treball, paper interpretat per Laurence Arne. Estes circumstàncies fan que a la seua vida es produisca un canvi radical, de tal manera que viu situacions que li produeixen autèntic dolor per a ell i autèntica vergonya aliena per a les persones que l'envolten. Sempre que vaig a vore una película francesa, em produeix, a priori una situació d'escepticisme, car no sé què és el que m'espera. En este cas, es tracta d'un comèdia divertida, entretinguda, amb una bona interpretació duta a terme per un simpàtic Dany Boon, encara que pense que la película en si és millorable, car tracta d'una manera simpàtica i graciosa i, fins i tot amb tendresa el tema de la tacanyeria, però no acaba de resoldre's clarament quan s'arriba a la conclusió de la película, per a dir que la cobdícia  pels diners no és el més important, sinò que hi ha situacions en la vida, com la que es produeix al final del film, a la qual, dóna el mateix els diners que un haja acumulat al llarg de la seua vida. El que importa de veritat és la riquesa de cor que un tinga.