domingo, 21 de junio de 2020

Post Covid

El confinament va acabar el dia que va obrir de nou les seues portes el Corte Inglés després de la pandèmia global declarada i el confinament viscut. Eixe dia fou quan el coronavirus es va vore arraconat i reduït, entre mascaretes, gel hidroalcohòlic, sabó de mans i altres elements per a eliminar-lo. Varen començar a obrir els bars i restaurants, les botigues de roba, les tendes i establiments de tota classe, centres de treball, fàbriques o esglésies i llocs de culte, tots ells, anant cap a allò que s'ha acabat per anomenar la nova normalitat. Conclou l'estat d'alarma i mamprenem una nova era, que els estudiosos anomenen era Post Covid. En esta nova etapa, la utilització de les noves tecnologies serà l'aixada del segle XXI. Conceptes com són la realitat augmentada, el big data, l'internet de les coses o la intel·ligència artificial, són conceptes informàtics que, si bé ja eren innovadors abans de la pandèmia i que, ja de per si eren transformadors de la societat en què vivim ara, en esta nova etapa, tenen plena vigència, en la mesura en què les noves tecnologies col·laboraran a desenvolupar una societat més igualitària, més justa i més sensibilitzada amb els nous problemes que ens vindran. Perfectament, podem vore com ha augmentat la utilització de videoconferències tot desplaçant la utilització de ferramentes que foren innovadores en el seu moment, com han sigut el telèfon o l'email, i que, ara mateix, són aquelles, indispensables en la nostra societat en la qual vivim. Qui no ha presentat la seua Declaració de la Renda de forma telemàtica? Qui no ha comprat per Internet i ha pagat, indicant les dades d'una targeta de crèdit o fent una transferència? Es tracta de nous hàbits que, si ja abans de la pandèmia s'havien popularitzat, ara en estos nous temps, s'han convertit en imprescindibles. Per una altra banda, la presència del coronavirus en la nostra vida, produeix com a conseqüència, una minva en les relacions interpersonals. El respecte de la distància interpersonal dels dos metres, la utilització de mascaretes i de guants de làtex per a protegir-nos, i de solucions hidroalcohòliques per a desinfectar-nos les mans, a banda de ser una línia de negoci que més de quatre estan aprofitant per a guanyar-se bé la vida, al contrari són una barrera que ens impedeix desenvolupar de forma plena la intercomunicació entre les persones. Ens agrada tocar-los, besar-nos, abraçar-nos, donar-nos palmadetes a l'esquena. Tot açò ha sigut substituït per un fred colp donat amb el colze. Arribarà dia en el qual ens podrem abraçar com a germans? No deixa de ser curiós, com una simple molècula de greix, ocasionada pel consum d'una rata penada torrada a molts quilòmetres d'ací, és capaç de produir una catàstrofe humanitària quasi apocalíptica sense compassió com la que acaben de viure i de la que, a poc a poc, anem recuperant-nos. Hem viscut temps convulsos com a societat. Però del que estem ben segurs és del fet que açò passarà. I sí: Estic segur que ens podrem tornar a abraçar com a germans.