A este blog
comencem una secció nova que anirà enllaçada amb una etiqueta, que anomenarem
“Paterners de Paterna”, on parlarem, cullereta a cullereta, d’aquells que han
nascut, viscut, treballat o mort a Paterna o per Paterna. En esta primera
entrada parlarem del primer paterner o paternera que ho és en quant a
antiguitat. De fet, està present pràcticament a totes les cases. La seua imatge
presidix els rebedors i els menjadors de moltíssimes llars en forma de
fotografia, de quadre o, fins i tot, d’escultura. De fet, està present inclús a
la simbologia local: a l’escut, a la bandera i a l’himne. A l’altar major de
l’esglèsia de Sant Pere, al lloc on pren cadira la presidència eclesiàstica
n’hi ha una representació de la mateixa. Es tracta, com ja haureu endevinat,
de la nostra Torre, negra i moruna, tota envoltada de coves i de piteres.
Tal volta
parlar de la torre de Paterna a hores d’ara, després de que tants i tants
paisans nostres ho hagen fet ja d’ella al llarg de la història local, siga un
tant reiteratiu per no dir redundant per la meua banda. Qué podem dir de nou
d’ella? La veritat és que el fet de que algún escriga novament sobre la nostra
torre demostra que, encara que passen els anys, continua sent un referent per a
tots els que dia a dia xafem el nostre poble. Rafael Alfonso Barberá a les Notas para la historia de Paterna, ens
diu que a un socarrat es va trobar una inscripció en àrab que, traduïda diu
que “Batrium Atlili ens va construir esta
torre que es va alçar per a honrar el ja recordat Ahmar Azrac…” Des
d’aquell moment, fins a l’actualitat ha estat present al imaginari colectiu del
nostre poble. Va ser lloc de vigia del terme, vivenda, diana de raigs, model de
pintors, inspiració de poetes… Al mateix temps, ha segut testimoni de tants i
tants fets ocorreguts: Guerres, revoltes, bombardejos,… Va ser testimoni de la
rendició pacífica de Paterna al rei en Jaume I, de les guerres de la unió, de
la lluita contra els francesos, de les guerres carlistes, de la guerra civil,…
però sobretot de la vida quotidiana de tants i tants paterners que a la seua
ombra han jugat, han passejat o han festejat, i que fa que siga l’edificació
del nostre poble que més vivències ha gaudit al llarg de la seua existència.
Com a exemple de dita quotidianeïtat, direm que quan es feien maniobres i
pràctiques de tir als terrenys militars, per a que els llauradors que tenien
fanecades als seus voltants no s’hi acostaren, pel perill de rebre el impacte
d’una bala o l’esplosió d’una bomba perduda, es penjava una bandera roja a
l’alt de la torre per a indicar que n’hi havia pràctica de tir i, per tant,
perill. A l’any 1796, el rector de Paterna, D. Pedro Juan Durá va dirigir una
carta al Diario de Valencia on
contava un succeït que va ocòrrer a la torre i que va conmoure a tot el poble
amb un raig que va caure sobre la mateixa i que va matar un pare i la seua
filla, que la habitaven. A l’any 1930, a un dels primers Jocs Florals de
Paterna, Conchita Belenguer va
guanyar un premi literari amb un poema anomenat Lo guarda del terme on exalta el nostre més important monument. A
més a més, grans poetes de la nostra literatura contemporània han parlat
d’ella. Vicent Andrés Estellés la nomena a algun poema seu dient “Els matins de Paterna i les nits de Paterna
(¿sabeu bé si la torre és àrab o romana?)”. Xavier Casp i Miquel Adlert
Noguerol varen crear l’editorial Torre, on es varen publicar en valencià obres
imprescindibles de la nostra literatura de postguerra. Ni què dir té d’on prové
el nom de dita editorial.
Però no tot és
llum i literatura a la seua història. També té les seues ombres. N’hi ha una
llegenda que diu que on hi està l’aljub, d’allí eixien una serie de passadissos
per a fugir en cas d’atac per part dels cristians als moros. Encara que mai s’ha
pogut demostrar, n’hi ha qui afirma que encara existixen. Cal nomenar també el
tranformador de la llum que se li va adosar, enllegint la seua imatge. I cóm estigué
a punt de ser venuda per part d’una corporació municipal, ja fa moltíssims
anys, perquè es considerava un objecte inútil.
Al final dels
seixantes del segle passat va ser restaurada. El 1971 va ser declarada monument historicoartístic de interés local. A partir d’eixe moment ha segut lloc
d’encontre dels paterners. Des de les seues escales s’ha fet la crida a les
falles, el pregó de les festes del Santíssim Crist de la Fe,… N’hi ha una
imatge que reflexa la nostra intrahistòria des de l’espill de la torre. I és la
fotografia feta per Mario Costabella al final dels setantes i que fou portada
del llibre de festes de 1979. En l’actualitat conserva un aire senyorial alhora
que pleveu. Des de l’alt del tot es divisa Paterna sencera. I en dies clars,
tal volta es contemple el mar. Això si no fos per les grans edificacions que
han crescut com a bolets per tota la nostra geografia.
