viernes, 7 de junio de 2013

Paterners de Paterna: La Torre.


A este blog comencem una secció nova que anirà enllaçada amb una etiqueta, que anomenarem “Paterners de Paterna”, on parlarem, cullereta a cullereta, d’aquells que han nascut, viscut, treballat o mort a Paterna o per Paterna. En esta primera entrada parlarem del primer paterner o paternera que ho és en quant a antiguitat. De fet, està present pràcticament a totes les cases. La seua imatge presidix els rebedors i els menjadors de moltíssimes llars en forma de fotografia, de quadre o, fins i tot, d’escultura. De fet, està present inclús a la simbologia local: a l’escut, a la bandera i a l’himne. A l’altar major de l’esglèsia de Sant Pere, al lloc on pren cadira la presidència eclesiàstica n’hi ha una representació de la mateixa. Es tracta, com ja haureu endevinat, de la nostra Torre, negra i moruna, tota envoltada de coves i de piteres.

Tal volta parlar de la torre de Paterna a hores d’ara, després de que tants i tants paisans nostres ho hagen fet ja d’ella al llarg de la història local, siga un tant reiteratiu per no dir redundant per la meua banda. Qué podem dir de nou d’ella? La veritat és que el fet de que algún escriga novament sobre la nostra torre demostra que, encara que passen els anys, continua sent un referent per a tots els que dia a dia xafem el nostre poble. Rafael Alfonso Barberá a les Notas para la historia de Paterna, ens diu que a un socarrat es va trobar una inscripció en àrab que, traduïda diu que “Batrium Atlili ens va construir esta torre que es va alçar per a honrar el ja recordat Ahmar Azrac…” Des d’aquell moment, fins a l’actualitat ha estat present al imaginari colectiu del nostre poble. Va ser lloc de vigia del terme, vivenda, diana de raigs, model de pintors, inspiració de poetes… Al mateix temps, ha segut testimoni de tants i tants fets ocorreguts: Guerres, revoltes, bombardejos,… Va ser testimoni de la rendició pacífica de Paterna al rei en Jaume I, de les guerres de la unió, de la lluita contra els francesos, de les guerres carlistes, de la guerra civil,… però sobretot de la vida quotidiana de tants i tants paterners que a la seua ombra han jugat, han passejat o han festejat, i que fa que siga l’edificació del nostre poble que més vivències ha gaudit al llarg de la seua existència. Com a exemple de dita quotidianeïtat, direm que quan es feien maniobres i pràctiques de tir als terrenys militars, per a que els llauradors que tenien fanecades als seus voltants no s’hi acostaren, pel perill de rebre el impacte d’una bala o l’esplosió d’una bomba perduda, es penjava una bandera roja a l’alt de la torre per a indicar que n’hi havia pràctica de tir i, per tant, perill. A l’any 1796, el rector de Paterna, D. Pedro Juan Durá va dirigir una carta al Diario de Valencia on contava un succeït que va ocòrrer a la torre i que va conmoure a tot el poble amb un raig que va caure sobre la mateixa i que va matar un pare i la seua filla, que la habitaven. A l’any 1930, a un dels primers Jocs Florals de Paterna, Conchita Belenguer va guanyar un premi literari amb un poema anomenat Lo guarda del terme on exalta el nostre més important monument. A més a més, grans poetes de la nostra literatura contemporània han parlat d’ella. Vicent Andrés Estellés la nomena a algun poema seu dient “Els matins de Paterna i les nits de Paterna (¿sabeu bé si la torre és àrab o romana?)”. Xavier Casp i Miquel Adlert Noguerol varen crear l’editorial Torre, on es varen publicar en valencià obres imprescindibles de la nostra literatura de postguerra. Ni què dir té d’on prové el nom de dita editorial.

Però no tot és llum i literatura a la seua història. També té les seues ombres. N’hi ha una llegenda que diu que on hi està l’aljub, d’allí eixien una serie de passadissos per a fugir en cas d’atac per part dels cristians als moros. Encara que mai s’ha pogut demostrar, n’hi ha qui afirma que encara existixen. Cal nomenar també el tranformador de la llum que se li va adosar, enllegint la seua imatge. I cóm estigué a punt de ser venuda per part d’una corporació municipal, ja fa moltíssims anys, perquè es considerava un objecte inútil.

Al final dels seixantes del segle passat va ser restaurada. El 1971 va ser declarada monument historicoartístic de interés local. A partir d’eixe moment ha segut lloc d’encontre dels paterners. Des de les seues escales s’ha fet la crida a les falles, el pregó de les festes del Santíssim Crist de la Fe,… N’hi ha una imatge que reflexa la nostra intrahistòria des de l’espill de la torre. I és la fotografia feta per Mario Costabella al final dels setantes i que fou portada del llibre de festes de 1979. En l’actualitat conserva un aire senyorial alhora que pleveu. Des de l’alt del tot es divisa Paterna sencera. I en dies clars, tal volta es contemple el mar. Això si no fos per les grans edificacions que han crescut com a bolets per tota la nostra geografia.