jueves, 5 de enero de 2017

Reis Mags

Vespra de reis. A tots els pobles, es celebra la cavalcada dels Reis Mags. Les grans avingudes s'omplin de xiquets i de xiquetes amb la ilusió a flor de pell, tot i esperant que la nit dels reis, els deixen tot allò que varen demanar oportunament a aquella carta que varen escriure ja fa un temps i que els va arribar per correu directe a ses majestats. Dos mil anys després, pels carrers de qualsevol lloc del món, continuen desplaçant-se amb qualsevol mitjà de transport aquells mags vinguts de l'orient, tot i seguint l'estel d'una estrella que els portarà als peus d'un xiquet de bolquers, el Messies. Dos mil anys després, al mateix temps, continuen entrant al domicili de tots i cadascun dels xiquets d'este món, pels racons més insospitats, per a deixar-los els seus merescuts regals. "Senyor rei estic ací/ vinguen coses per a mi/ jo li portaré palla i garrofes per al seu rossí", deia la lletra d'una cançó infantil que em cantava món pare de menut, tot i deixant estimular la meua imaginació al voltant de quin rostre tindrien els Reis Mags, mentre  em deia que, per a que em deixaren tots els regals que jo els havia demanat, hi havia que deixar tres copes de conyac preparades, per a que Melcior, Gaspar i Baltasar pogueren avituallar-se convenientment. Més de trenta anys després, enguany tornaré a vore passar la cavalcada dels reis amb la intenció de tornar a contemplar, amb ulls d'adult, uns ulls infantils oberts com a plats, unes ilusions amples en forma de somriures o unes mans esteses plenes de caramels. Enmig de voladors papers de confeti, sirenes de policia, balons de plàstic, llums de neó, camions de bombers, pilotes de goma, caramels i joguets de tota classe, entre tota la fanfàrria nadalenca, apareixeran majestàticament sobre el núvol d'una carrossa,  els tres Reis Mags coberts amb capes de vellut i corones reials,  repartint regals per a tots. Mentres cregues en els reixos,tindràs reixos. Si deixes de creure'n, estos deixaran de creure en tu, ja no existiran per a tu i t'ignoraran per a tota la teua vida. Deixaran de parar davant de la porta de ta casa amb el carregament de regals corresponent i, pel contrari, els voras parar en la porta de cal teu veí, que encara continua creient en ells. Però si continues creient en ells, sempre hi haurà un regal per a tu, que el trobaras en el lloc més inhòspit, i entregat per qui menys t'esperes. Esta es la verdadera màgia de la festivitat dels Reis Mags. Perquè, en definitiva, la seua existència, no és una qüestió d'edat, ni de coneixements, ni de saviesa. És una qüestió de fe.