No m'agraden gens ni miqueta els dies de pluja. Sempre m'han paregut dies tristos, apagats, de quedar-se a casa llegint o mirant qualsevol programa a la tele, amb el pijama i el batí d'estar per casa, mentre la pluja cau al carrer, en oblicu, i un s'asoma per la finestra per a contemplar cóm plou i cóm va passant al mateix temps la vida rere el cristall, en finísimes agulles. Plou poc, però per a lo poc que plou, plou prou. El nostre refraner està esguitat de refranys que fan referència a la pluja. Solen ser refranys obvis, pràctics, especialment pragmàtics, que ens donen una lliçó de vida i que, evidencien allò que la pròpia experiència ens delata. Solen estar especialment relacionats amb el món agrícola i el medi ambient, però que al final, han anat extrapolant-se del seu significat original i hui en dia es projecten a les situacions més quotidianes que podem viure en qualsevol moment...
....Més inútil que ploure en la mar. Quin fet hi ha més babau que abocar aigua on ja n'hi ha a manta? D'acord amb esta reflexió, es sol aplicar a situacions o, fins i tot persones la inutilitat de les quals, ens pot fer arribar a l'exasperació.
...Ponent la mou i llevant la plou. Efectivament, des d'un punt de vista meteorològic, quan bufa el vent de ponent, este sol anar acompanyat de calor, mentre que quan bufa el vent de llevant, sol vindre acompanyat de pluja.
...Que vinga neta, pura i en mesura. Això deia món pare, quan s'acostava una nuvolada forta, especialment a la tardor, quan el fenòmen de la pluja freda amenaçava per l'horitzó la collita propera de la Corrucossa. Després, esta expressió s'ha utilitzat per a qualificar qualsevol situació inverosímil que ens puga vindre de forma inesperada.
...Piso mullat, calaix eixut. Si plou, la gent no eix de casa. I si no eix de casa, les botigues no venen res. I si no venen res, no hi han guanys, perquè el calaix està eixut de diners. Este refrany ens fa comprendre quan de prop està la meteorologia de l'economia.
...Arruixa, que plou! Fa referència a la inutilitat de del fet d'arruixar el carrer quan està plovent. Per extensió es diu a qui no fa cas d'una cosa que li manen fer.
...Aigua als encantats. Especialment a la Ribera i relacionat amb la collita de l'arrós, es sol dir quan un ja ha replegat la seua collita, per a anunciar que ja ha conclós la seua temporada i per a advertir als que encara no han acabat, que aquells que s'encanten, els pot sorprende la pluja i malvaratar-los la seua collita.
...Si plou, la deixarem caure. Este refrany més bé tautológic, ens mostra el caracter genuinament valencià més passota, quasi quasi bordejant el meninfotisme que ens fa deixar-nos emportar per les circumstàncies.
No m'agraden gens ni miqueta els dies de pluja, però també són necessaris.
