viernes, 4 de noviembre de 2016

Hits

L'humor més genuí és el que es fa per a provocar la hilaritat de l'espectador, sense haver de recòrrer a l'acudit o xiste fàcil i groser que parla de genitals o de sexe, o a l'exabrupte esperpèntic d'una paraulota o d'un taco, que provoca el rellam efímer d'una rialla. D'eixa manera, l'explosió del riure es produeix, no tant per la situació còmica que s'està contant, sinò per l'expressió macarra i grollera que s'ha amollat de sobte, entre la sorpresa, l'expectació i l'escepticisme del personal. És molt mes fàcil fer plorar que fer riure. Per a això, només cal emetre unes imàtgens d'uns xiquets pobres que s'han quedat sense mare o contar una història en un sentit paregut, per a emocionar a tot un pati de butaques i omplir-lo en un mar de llàgrimes. A l'any 1979, concretament l'un de Novembre, es crea Tricicle, companyia de gest que, composta per Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir, aleshores alumnes del Institut del Teatre de Barcelona a les seccions de Pantomina i Art Dramàtic, representaven xicotets skets a carrers i espais alternatius. Després de varies temporades actuant a sales alternatives, a l'any 1982, donen el bot al circuit professional, en estrenar a la Sala Villaroel de Barcelona un espectacle compost de skets de gèneres molt distints que havien segut creats al llarg de la seua etapa a cafes teatre. L'espectacle, anomenat Manicòmic, va ser un èxit de crítica i de pùblic. Però el seu èxit més absolut fou una interpretació a l'any 1983 al famós programa de televisió "Un, dos, tres", de la coneguda cançó de Julio Iglesias "Soy un truhan, soy un señor", que els va catapultar cap a la fama a nivell nacional. Èxit, Slàstic, Terrífic, Entretres, Tricicle 20, Sit, Garrick i Bits són els expectácles teatrals que han interpretat al llarg de la seua vida artística, sense contar sèries de televisió, així com espectacles especials que han representat per a esdeveniments memorables, com a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, o a la Expo 92 de Sevilla. Es tracta, en definitiva, d'un teatre còmic basat en el llenguatge gestual que possibilita la seua exportació a tot tipus de països, on gaudeixen d'un notable reconeixement. Vora quaranta anys després, Tricicle ens anuncia la seua despedida, en un espectacle anomenat Hits, on fan un breu recorregut per tota la seua trajectòria artística al llarg de cent insaciables minuts que saben a poc. Sense treva, un darrere de l'altre, es van succeïnt els  diversos gags que els han fet famosos. Ara mateix, i fins al 27 de novembre podem gaudir del seu espectacle a València, al teatre Olímpia. Aprofiteu esta oportunitat, abans que s'esgoten les entrades!