Han
passat les festes de Nadals, les de cap d’any i també la
festivitat dels reis mags, amb la corfa de comercialitat que el pas
del temps ha anat incorporant a estos esdeveniments, com si d’una
costra sanguinolenta es tractara. Però encara que s’hagen evaporat
els bons sentiments i millors dessitjos com si fos un núvol de vapor
d’aigua, hem tornat a la rutina quotidiana dels dies, tot i
conservant eixa aura de mercantilisme, amb les rebaixes que han
començat ara. Si encara no ens hem recuperat de les despeses i els
excessos comesos estos nadals, de nou ens sedueixen les botigues i els
grans magatzems, amb productes de preus increïbles, amb gangues
irrebutjables i ofertes sensacionals a les quals és impossible dir
que no. De nou ens tornen a aparèixer als televisors les imatgens
d’una massa invicta de persones a la porta d’uns grans magatzems
esperant que s’òbriguen les seues portes per a entrar, a l’estil
Atila i, com si no n’hi haguera amo, per a liquidar tots els
productes que a les prestatgeries se’ns ofereixen d’una manera
quasi innocent però sàviament calculada per importants estudis de
mercat que, d’avantmà ja saben els beneficis que obtindran amb
la venda de tots aquells productes. Alli hi trobem una jaqueta que
està molt bé de preu, uns pantalons amb un quaranta per cent de
descompte, una camisa a joc amb els pantalons, que a un li fa pensar
el següent: “Xe, quina llàstima. Que no m’enduré
l’equipatge complet? I així, d’eixa manera, acaba
tornant-se’n un a casa amb les mans plenes de bosses estampades amb
la propaganda dels grans magatzems on hem fet fira, amb la il·lusió
per estrenar allò que ens hem comprat i les butxaques escurades
d’una forma tan neta com els creatius dels grans magatzems han
sabut dissenyar amb quatre mesos d’antelació. Un any més, la costa
de gener ens torna a vindre més costera cap amunt que mai.
