viernes, 20 de noviembre de 2015

Aniversaris

És tradició que, per l'aniversari d'un, les persones que l'envolten, el feliciten pel seu aniversari i li desitgen tota clase de bons sentiments per a tot l'any que se li presenta per davant. Tradicionalment, han existit diverses formes per a dur a terme dita felicitació i, d'eixa manera, agassajar a l'homenatgat d'una forma més solemne, o més discreta, segons la familiarietat, la confiança i sobretot la llunyania física que es té amb qui cumpleix anys. De la felicitació personal, amb un calorós apretó de mans o una forta abraçada, o l'afectuosa carta manuscrita, passant per la telefonada inesperada, els carinyosos missatges de text SMS, els de missatgeria instantània, o els que s'escriuen a les xarxes socials diverses, tot i afegint-hi alguna fotografia, algun emoji o alguna icona alusiva a l'aniversari, hi ha tot un univers de felicitacions al qual recorrem per a mostrar l'afecte que sentim per la persona en qüestió. La felicitació per l'aniversari comença en el moment en què un se'n recorda que tal dia com hui fa anys que va nàixer una determinada persona. Tal volta per això, als mitjans de comunicació sol haver una secció o un espai concret d'efemèrides, on se'ns recorda que hui fa ics anys va nàixer tal o qual escriptor, tal o qual actor, tal o qual polític o tal o qual personatge de talla local, regional, nacional o internacional. La finalitat del recordatori dels natalicis als mitjans de comunicació té com a finalitat el fet de que cadascun de nosaltres, a propòsit de l'efemèrides de tal poeta o de tal pintor, recordem que eixe mateix dia, també va nàixer un amic, un parent o un company de treball i ens dóna peu per a que el sorprengam amb una felicitació inesperada. Jo mateix, a la meua agenda personal m'escrivia -i encara m'escric- a un cantó de la fulla, el nom de la persona aniversariada per a que, quan arribara dita data, poder felicitar-la d'una manera digna, a poder ser personalment i si no, de la forma més oportuna posible. Els avanços de les noves tecnologies fan que, especialment a les xarxes socials no ens hem de calfar el cap en recordar que hui és l'aniversari d'una persona estimada, perquè és la pròpia aplicació la que ens ho recorda. I això, perquè previament, quan ens varem enregistrar a la xarxa social, una de les dades que obligatòriament ens demanava era la data de naixement que, en acabant, aprofita per a ser utilitzada, entre altres funcionalitats, com a recordatori per als demés, de dit aniversari. És el mateix que faig jo amb l'anotació manual a la meua agenda personal. Però amb una clara diferència: A la meua agenda, sóc jo qui perd uns segons per a anotar l'aniversari de l'amic per a sorprendre'l el dia del seu aniversari. A la xarxa social és el propi aniversariat qui va programar en el seu moment el recordatori automatitzat per als demés. Esta automatització, tal volta siga el principi de la deshumanització de les persones?