domingo, 31 de diciembre de 2017

Benvingut, 2018!!

Cada any nou que arriba, és una nova oportunitat que Déu ens dóna per a demostrar-nos a nosaltres mateixos, així com a tots els demés, que podem ser una miqueta millors i, d'eixa manera, poder arribar a ser millors persones cada dia que passa. Sempre que comencem any nou, encete agenda nova. I, en eixos primers dies, aprofite per a fullejar-la i olorar la seua flaire a cola de imprenta, arrimant-me-la suaument a la pituitària, amb la mateixa delicadesa amb què un olora un llibre nou, recien adquirit a la llibreria. En este cas, el llibre nou és aquell que un va escribint, del seu propi puny i letra, en primera persona  i on quedarà reflectit per a sempre tot allò que anem fent al llarg de l'any, com si d'una fotografia en blanc i negre es tractara. Com si d'un ritual ancestral es tractara, escric en la primera plana el meu nom i cognoms, així com les meues dades personals, faig un parell d'apunts, duc a terme unes quantes anotacions que vaig arrastrant d'any a any des de temps immemorials d'agenda a agenda i copie a una plana destacada del dietari, un o varios poemes, bé propis o bé d'algun escriptor dels que m'agraden, que habitualment llisc i que devotament admire, que inspiraràn cadascun dels minuts viscuts a l'any nou que acaba de nàixer. I ara que estic fullejant la nova agenda, m'asome al precipici dels tres-cents seixanta-cinc dies veniders i aguaite, full a full, dia a dia, mes a mes, tot allò que se'm vindrà damunt de les meues esquenes. Faig una xicoteta prospecció dels dies de treball que m'esperen irremeiablement, dels dies de vacances que gaudirem de joia plena, de les festes que  venerarem amb el fervor que realment es mereixen i pronostique alguna dada incerta que m'esperarà de forma traidora, com un lladre astut darrere d'un cantó,  I veig que, darrere de tots i cadascun dels fulls de l'agenda que acabe d'escomençar, s'amaguen tres-centes seixanta-cinc oportunitats, per a donar les gràcies, per a demanar perdó, per a perdonar, per a gaudir de les coses quotidianes, per a oblidar, per a emocionar-nos, per a ruboritzar-nos, per a guanyar, per a perdre, per a remuntar, per a somriure, per a descobrir coses noves, per a plorar, per a escriure, per a viatjar... en definitiva, per a viure. Perquè cada any nou que mamprenem cada un de gener, és un regal que  ens fa la vida a cadascun de nosaltres. És un ticket nou que adquirim en la nostra fira personal, per a continuar al dalt del carroussel de la vida. És un generós doll d'aigua que brolla des de les nostres entranyes, per a beure sense mesura. És una enorm casa nova que se'ns ha regalat, on totes les habitacions són nostres i on podem fer tot allò que ens vinga en gana. És un vehicle que està esperant-nos a la porta de casa, amb el dipòsit plé de gasolina i el motor encés, esperant que pugem, dispossat a portar-nos a la fi del món. Només hem de tindre voluntat. Aprofitem-lo!!

domingo, 24 de diciembre de 2017

Conte de Nadal



Principia erat verbum. "Al principi era la paraula. I la paraula era Déu. I la Paraula habitava en Déu". Amb estes paraules, comença l'Evangeli de sant Joan. A la catedral de Notre Dame de París, entre arcs ogivals, voltes de creueria, arcsbotants, florons, vitralls i rosetons,  hi ha exposat un Betlem tradicional, amb tots els elements que solen ornamentar esta manifestació de cultura popular. Hi han els pastors, els reis mags, i tot un poble, Betlem, amb les seues casetes i els seus habitants. Hi ha el ferrer,  el fuster, el llenyater, el terrisser, la dona que renta la roba vora riu, el riu que travessa la ciutat elaborat amb paper d'alumini, les casetes fetes de fusta, el portal, l'estrella que ocupa tot el sostre del portal, l'àngel que, dalt del sostre, sosté un cartell que ens recorda la pau a la terra per als homens de bona voluntat. I, entre la Maedéu i sant Josep, el ruc i la mula, se'ns mostra el Jesuset, no ja en forma de xiquet, sinò en forma de Llibre. El Jesuset és un Llibre viu, obert per una pàgina qualsevol. Perquè el naixement  de Crist, no és,  ni més ni menys que la presència de Déu, enmig de l'home. La Paraula viva, que naix en un senzill portal, a la ciutat de Betlem.



A uns pocs quilòmetres d'allí, a les Galéries
Lafayette, al seu interior, hi ha una plaça gran, tota plena de stands on les més importants marques comercials de cosmètica del món sencer,  les millors cases de l' alta costura mundial, ofereixen tots els seus millors productes a tota una legió de potencials compradors que visiten aquell establiment. Davall de la impressionant cúpula que corona aquell gran magatzem, hi ha un arbre de Nadal, confeccionat amb globus de distints colors i formes: gaiatos de caramel, símbols de la pau, flotadors, llepolies de tot tipus, arpes, estrelles, ... Cada cert temps, es posa en funcionament un espectacle de llums i de colors on, alhora, un núvol de globus de tot tipus de forma i colors van pujant i abaixant al voltant de l'arbre de Nadal, tot i mostrant un escectacle dinàmic i bocabadant, tel.luric i bucòlic. Al mateix temps, una llumenació iridescent assombra a una tota una multitut de gent que entra i eix, para i camina, passa i torna, amb les mans carregades de bosses de plàstic, contempla bocabadat l'espectacle, i el immortalitza amb els seus telèfons mòbils, des dels quals, amb la missatgeria instantània i les xarxes socials, es va transmetent, de forma anónima, a tots els racóns del món sencer. 


Per a celebrar l'autèntic Nadal, en Majùscules, hem de desfer-nos de les diferents corfes que ens oprimeixen com a persones i que no ens deixen ser veritablement lliures: la corfa de l'odi, la del rencor, la de la intolerància, la de la incomprensió, la de la ignorància, la del consumisme, i tantes altres que ens impedeixen ser feliços. D'esta manera, si anem desbrossant de la nostra vida tot allò que ens estorba, si obrim els cristalls de la cúpula de la nostra vida i deixem escapar, un a un, els globus que ens nuguen a un arbre de nadal totalment artificial, al final, tindrem un troc sec als peus del qual hi haurà una llum en forma de Bressol o en forma de Llibre, que ens llumenarà el camí de la nostra vida. Aleshores, será quan gaudirem de l'autèntic Nadal.


QUE SEMPRE SIGA NADAL DINS DELS VOSTRES CORS!!




viernes, 15 de diciembre de 2017

Paris

París és un cabaret obert fins a altes hores de la matinada. París és una torre de ferro pudelat que llumena des de la ciutat de la llum el món sencer i que apunta la seua agulla cap al cel, tot i oferint les seues meravelles. París és una revolució de dos-cents anys que va obrir les portes a una nova societat, entrant, d'esta manera en allò que els historiadors anomenen comuntment "L'era contemporània" i eixant darrere l'Antic Règimen, des de les portes d'una Bastilla encesa, obertes de par en par, de cara a la posteritat. "Arde París. Arde parís, Y en tu piel se para el tiempo. Arde París. Arde París, ...Conmigo dentro", cantava una sensual Ana Belén ja fa vora trenta anys esta cançó, dedicada a una ciutat que té més de dos mil anys. París és un cel ennubolat, encapotat que, de tant en tant, ofereix un xicotet raig de sol que, de volta en volta, llumena la gespa estessa pels camps de Mart, tot i oferint un espectacle encisador, per als ulls de qui per allí hi passeja. Paris vaut bien une messe, va dir pressumptament Enric IV de França, qui es va convertir al catolicisme per a poder ostentar la corona i el ceptre francés, tot i renegant del seu protestantismeAçò és París. Perquè l'autèntica capital de França és aquella que un s'emporta oculta dins d'una maleta, després d'una feliç estança de varios dies, on un recorre els seus carrers, les seues places, les seues avingudes, on un descobreix els monuments més emblemàtics  que esguiten la seua fesonomia: Le Sacre Coeur,  l'Arc de Triumf, l'esglèsia de la Madelaine, el Palau de Justícia, el museu del Louvre, el barri llatí, la impressionant catedral de Notre Dame, la place de la Concorde, on un jove Jean Michel Jarre va fer el seu primer concert multitudinari, per a més d'un milio de persones, ja fa vora quaranta anys, per a commemorar la pressa de la Bastilla un catorze de Juliol de l'any mil nou-cents setanta huit. París és glamour, embruix i màgia, oculta entre les teles de l'alta costura dels grans dissenyadors que allí hi habiten i que han exportat el seu nom al món sencer. París és un acordió diatònic que deixa volar les seues notes musicals per entre els vianats que recòrren els Champs Eliseés, mentre a les seues esquenes cau la vesprada entre les fulles dels arbres que cauen a terra tot i formant una catifa  de colors apagats, com la tardor que s'arrossega i que va donant pas a l'hivern. París és uns grans magatzems abillats amb elegants garlandes nadalenques en forma de globus que pugen i abaixen, al ritme d'un joc de llums predeterminat, que creen un ambient nadalenc iridescent, al voltant d'un arbre de nadal elaborat, també, amb globus de tot tipus de colors i de formes, tot i convidant a comprar. París és una finestra oberta que descobreix, al dalt del cel, rere la boira, el tercer nivell de la Torre Eiffel, com un ocell que s'amaga tímidament entre els núvols del trenc de l'alba. París és un bateau que navega solemnement per entre les aigües tranquil·les del Sena i travessa tots i cadascun dels ponts que comuniquen la ciutat, alhora que s'enlaira una copa de champagne al cel, dins de la qual, entre les seues bombolles, es reflecteixen els últims raigs del sol del dia. I és que, París no s'acaba mai. Sempre ens quedarà París, com bé deia un despagat Rick Blaine, interpretat per un clàssic Humphrey Bogart  a una exuberant Ingrid Bergman  en el paper de Insla Lund,  Perquè, tot açò és París... I molt més encara!!

sábado, 9 de diciembre de 2017

Amado Rubio

Esta volta, les xarxes socals, que hui en dia fan el paper que en el seu moment feia el ban als pobles, pregonat pel seu agutzil en ple carrer, em fan sabedor de la trista desaparició d'Amado Rubio. Nascut a un poble de Teruel anomenat Bañon en l'any 1944, desde la seua més tendrá infantesa va viure a Paterna. Vinculat a la festes majors de Paterna en honor al Santísim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer, va ser comparser de la comparsa Beduins, a la qual va exercir tots els carrecs directius de la mateixa. Va ser també president d'Intercomparses, càrrec des del qual va mostrar un caràcter integrador i dialogant, alhora que una amplitud de mires extraordinària en quan a la adhesió de la festa de moros i cristians de Paterna dins de la UNDEF, entitat que aglutina totes les entitats festeres de moros i cristians. Durant la seua presidència, es varen dur a terme una sèrie de millores en la festa, com la creació de les capitanies mora i cristiana, o la celebració de l'anomenat "mig any". Era l'època en què un rudimentari internet ens oferia una tímida finestra que ens permitia mostrar al món tot allò que des d'un ordinador s'havia programat en forma d'una sencilla pàgina web amb imatgens i textos. I esta finestra telemàtica, que es va obrir durant la seua presidència, va començar a mostrar al món sencer la forma de viure la festa paternera, així com els nostres costums i les nostres tradicions.  Eren anys de transició en els que una agònica clavaria donava pas a una organització de la festa en forma de comissió de festes on tots els agents de la festa paternera estan sempre presents. Hui la festa mora i cristiana del nostre poble està de dol per qui fou el seu primer Capità en la història dels moros i cristians de Paterna. O també el moro Caid, en la representació de l'entrega pacífica de la Paterna mora al rei Jaume I, a l'ombra del qual sempre ha estat la seua dona, Carmen Pla, bé en la presentació d'eixe mateix acte d'entrega de les claus al rei Jaume I, o bé preparant els assatjos de dit acte festiu, llavor laboriosa, oculta i no sempre reconeguda. De les paraules del poemari de Carmen Pla, anomenat Amanecer dormido, transcribim els següents versos, d'un poema que es titula " Moro", dedicats a Amado i que, sense cap dubte ens el descriu tal y com era: "Hombre, de mirada serena, .../ Hombre, gentil, y arrogante, de piel duramente curtida / de manos fuertes y / firme cabeza erguida". Tot i concluint el poema amb tota una declaració d'amor incondicional: "No me dejes ¡nunca!, moro / pues sin ti, yo ¡moriria!" Des d'estes humils paraules, no podem més que agraïr-li la seua dedicació i la seua entrega, a una de tantes persones que va dedicar bona part del seu temps a fer de Paterna un poble millor, des de la vessant festera i més concretament, des de l'òptica de les festes de moros i cristians.  Amado Rubio Pérez. Home de bé, home de pau. Dialogant, integrador. En definitiva, un home bo. Descanse en pau.

viernes, 1 de diciembre de 2017

Números

Estiu de 1979. O de 1980. No importa l'any. Sí importa el dia: dimarts, dia de mercat a Paterna. Baixant pel carrer tort, oficialment anomenat carrer del mestre Soler, assegut als escalons de ca la tia Visantica la batanera, Emilio el coixo, crida repetidament: Igualees para hooy. Hooy saaalee. Iguales para hooy. Qui estes paraules escriu, no és més que un xiquet de sis o set anys que, de la ma de sa mare va al mercat. Entra en la casa contigua, que es la de la funeraria: Funeraria Moreno. Són família. I han entrat per a donar un avís, o per a saludar. Qui escriu, escolta la xilladissa quotidiana del mercat. I per damunt, sobreeix la veu grossa d'Emilio el coixo. Iguales para hooy. Hooy saale.

 Tardor de 2017. A la porta dels Jutjats d'una localitat de la Comunitat Valenciana hi ha un home que ven el cupó de l'ONCE. Amb el cabell platejat, unes ulleres grosses, abillat amb un xandall de color gris, unes espardenyes de imitació de marca i amb una tirada de cupons de l'ONCE enganxades amb unes pinzes d'estendre la roba a una espècie de faristol casolà fet amb unes fustes fines, que du nugat amb una corda i que li penja pel pit, de tant en tant, pregona, amb una veu una miqueta gangosa, a mode de cançoneta "Tengo la espada. Que me queda la espada", una i una altra volta i així, tres o quatre vegades seguides. Al cab d'una estona, el venedor de iguales continua amb la seua musiqueta característica: Tengo la bomba. Señores, que tengo la bomba. Al tractar-se d'uns jutjats d'una capital de província mitjana, té prou afluència de gent, la qual cosa fa que vaja venent el cupó sense necessitat d'haver d'esforçar molt la gola. Tengo el tambor. Me queda el tambor. Repeteix ara, una volta darrere de l'altra. Moguts per la curiositat, li preguntem a l'home que què és això de la bomba, la espada i el tambor. Molt afablement ens diu que les terminacions, del zero al noranta-nou, totes i cadascuna d'elles, tenen un nom. Me queda Alicante. Me queda Alicante, repeteix ara, de forma seguida. Ja de vesprada, a casa tranquil.lament, busque a internet això de les denominacions dels números. Efectivament, cada número del zero fins al noranta-nou, cadascun té una denominació. I és la següent:

1: EL GALAN
2: SOL
3: EL NIÑO
4: LA CAMA
5: LA ESPINA
6: EL CORAZON
7: LA PIPA
8: LA DAMA
9: EL ZAPATO
10: LA ROSA
11: EL CLAVEL
12: LOS HUEVOS
13: LA MALA PATA
14: LA CERVEZA
15: LA NIÑA BONITA
16: LA GUITARRA
17: EL BARCO
18: LOS OJOS
19: SAN JOSE
20: EL TIO DEL QUESO
21: LA PRIMAVERA
22: LOS PATITOS
23: EL MELON
24: NOCHEBUENA
25: NAVIDAD
26: LOS POLLOS
27: LA PAJARERA
28: ALICANTE
29: EL VIAJE
30: EL LEON
31: LOS CABALLOS
32: LA BOMBA
33: LA EDAD DE CRISTO
34: EL GARROTE
35: EL FUEGO
36: LA SANGRE
37: LA PUÑALÁ
38: EL PERRO
39: EL TORO
40: LA CAMPANA
41: EL CARBON
42: LA ESTRELLA
43: LA CORONA
44: LOS TACONES
45: SANCHEZ PRADOS – EL TAMBOR
46: EL SOMBRERO
47: EL MUNDO
48: LA NEGRA
49: LA BREVA
50: EL CARTUCHO
51: LA CABRA
52: EL TOMATE
53: EL PIMIENTO
54: EL COLERA
55: LOS CIVILES
56: LA LECHUGA
57: LA ZANAHORIA
58: LOS LIMONES
59: EL CANARIO
60: LA ABUELA
61: LA PIPA
62: EL PIOJO
63: LA CEBOLLA
64: LA CASA
65: LA PELEA
66: LAS MONJAS
67: EL CURA-FRAILE
68: EL ROSARIO
69: LA POSTURA- LA MUDANZA
70: EL ALBARICOQUE
71: EL MAESTRO
72: EL HIGO
73: EL CONEJO
74: LA ESCALERA
75: EL GATO
76: EL AGUA
77: LAS BANDERAS
78: LA CUCHARA
79: EL CERDO
80: LA LAVANDERA
81: EL MATRIMONIO
82: LA ESCUPIDERA
83: LA DAMA Y EL NIÑO
84: EL CASAMIENTO
85: LA PALMERA
86: LA MIERDA
87: EL PESCADO
88: LAS TETAS-LAS PREÑADAS
89: LA GAMBA
90: EL ABUELO
91: EL BORRACHO
92: LOS PALOMOS
93: LA REVOLUCION
94: LA RATA
95: EL PAVO
96: EL PARQUE- EL PASEO
97: LA GALLINA
98: EL BORREGO
99: LA AGONIA
00: LOS MUERTOS

I qui estes paraules escriu, no pot evitar, entre número i número, recordar aquella cançoneta que, de menut cantava en pàrvuls amb els xiquets de la seua classe, per a recordar els números, en aquells temps en els que anava de la mà de sa mare camí del mercat dels dimarts, mentre Emilio el coixo pregonava els cupons de l'ONCE, -aleshores Iguales- amb aquella veu grossa que destacava per damunt de la xilladissa del mercat: "Uno, el bastón, dos, la serpiente, tres, las gafas, cuatro, la sillita..."