Hem fet un xicotet parèntesi la meua dona i jo, en la marxa quotidiana dels dies i hem estat passant el cap de setmana a Xàbia. Ha sigut una escapada curta, de dos dies, d'estes que saben a poc, que ens ha valgut per a recarregar piles a mitat estiu i, d'eixa manera aguantar el tiró laboral de l'estiu que falta per passar. Entre les diverses activitats que hem dut a terme, ha estat la de caminar. Passejos llargs, amb el pas lleuger i la camallada ampla. Per a això, a primera hora del diumenge, ben a punta matí, ens hem alçat per a vore eixir el sol a la majestuosa platja de l'Arenal. No eren més enllà de les sis o les set del matí i el passeig marítim, estava ple de jóvens que, després d'una nit d'intensa marxa, es retiraven tranquil·lament cap a sa casa. Es tracta de jóvens, la generació dels quals els sociòlegs han anomenat amb el curiós qualificatiu de mil·lenials i que, com tot el món sap, són els que ara mateix tenen entre vint i trenta anys, que han conegut la transició de l'era analògica a l'era digital, que han crescut amb les noves tecnologies i que les dominen de forma extraordinària. Anaven en grupets de tres o quatre, de dos o tres, de set o huit, raonant de forma despreocupada, sense pressa per a arribar a sa casa. La primera claror del dia, anava despuntant per la ratlla que separa el mar del cel. Els operaris de l'ajuntament anaven agranant les restes del botellot del dissabte nit a la zona de pubs de l'Arenal: gots de plàstic, botelles de vidre, bosses..., al mateix temps que anaven agranant els jóvens que es trobaven al llarg pel passeig marítim que anaven avançant, a poc a poc, al ritme de la neteja. Un altre operari anava, amb una mànega d'aigua a pressió, rentant el mur que separa el passeig marítim de la platja i que hom utilitza per a seure. Una màquina anava netejant els taulells del sòl, deixant-los a punt per a afrontar un diumenge estival en família a la platja. I, mentre despuntava eixa ratlleta de sol a l'horitzó, un podia vore tota eixa tribu de mil·lenials, caminant de forma tranquil·la, altres amb el cubata a la mà, cremant les últimes naus, els de més enllà intentant lligar amb unes xicones, una parelleta, que s'han conegut esta nit i que caminen una miqueta distanciats del grup d'amics... Hem vist la retirada de festa dels jóvens de huí en dia. I no puc evitar recordar que fa vint anys, era jo qui, mimetitzat en el grup dels meus amics, ja duia a terme tot allò que novament vàrem vore, en eixir a caminar a les sis del matí d'un diumenge de juliol d'un any qualsevol. I un descobreix una volta més, que no hi ha res de nou davall del sol. Mentrimentres, les gavines eren testimoni de tota aquella plèiade d'esdeveniments que, fora del temps i de l'espai, tornaven a succeir, de forma successiva, un dissabte de matinada, mentre una ratlleta de llum taronja ja havia despuntat més enllà de l'horitzó.
