No deixa de ser curiós el fet que
en època de crisi com la que estem vivint, els mitjans de comunicació no hagen
rescatat o ressuccitat de l’oblit una paraula tan nostra com ho és el vocable
estraperlo. Probablement els més majors
no llegiran este blog, però sí que se’n recordaran que es tractava d’aquell
comerç il.legal de bens sotmesos a algun tipus de impost o de taxa per a
l’Estat. Per extensió es tracta d’una activitat irregular i s’utilitzava esta
paraula com a sinònim de mercat negre. L’origen d’este acrónim es troba a un
escàndol polític ocorregut durant la Segona República Espanyola, a l’any 1935,
dut a terme per la introducció d’un joc de ruleta elèctrica de marca
Straperlo nom derivat de
Straus,
Perle i
Lowann, cognoms
jueus holandesos dels qui varen promoure el negoci quan els jocs d’atzar,
especialment la ruleta, estaven prohibits a Espanya. A partir d’este escàndol,
la paraula
estraperlo ha quedat com a
sinònim de xanxullo, intriga o negoci fraudulent. Per extensió es va denominar
així, durant la postguera, el comerç il.legal o mercat negre dels articles
intervinguts per l’Estat subjectes a racionament (decretat des de 1936 fins a
1952). Els que es dedicaven a tal
comerç eren anomenats
estraperlistes.
Tal volta si preguntarem als nostres majors, segur que ens contaran una gran
quantitat d’històries al respecte. Cóm s’amagava la farina a la sorra del carro,
cóm s’enrrotllaven per davall de la roba ristres senceres d’embotit, cóm
s’amagaven les vienes de pa en els llocs més recòndits… en una època curtida de
fam i de misèria, on qualsevol forma de dur menjar a casa era bona. Tots hem escoltat alguna que altra història al respecte que, amb el pas llarg dels anys
ha anat macerant fins a convertir-se hui en dia prácticament en rondalla. Un
tio meu que anava inocentment cap a l’horta amb l’aixada al muscle pel camí de
l’estació, ja adentrat al camí dels fondos uns cinquanta metres, de repent,
una dona que anava a agafar el trenet per anar de Paterna a València, en vore
que allà a l’estació n’hi hava una parella de la guàrdia civil, per por que la
detingueren per estraperlista i li incautaren el gènere que duia amagat, va
començar a cridar:
Que m’han furtat la
cartera! Al lladre! Aquell senyor d’allà ha segut! , alhora que
assenyalava a mon tio. La parella de la guàrdia civil es va encaminar per a
detindre’l. L’amo del camp que lindava amb l’estació, en vore l’escena, va eixir
al camí i li va dir als guàrdies:
No
facen cas d’eixa dona. És imposible que este home li haja furtat la cartera a
ningú. És una estraperlista que els ha desviat l’atenció per a poder anar cap a
València sense que vosten la detingueren Tot allò, segons m’han contat no va anar més enllà d’un xicotet
sobresalt i una mera anécdota de café o de tertúlia el diumenge de vesprada,
després de dinar la paella familiar. Anécdotes com esta, estic segur que tots
les haurem escoltat de boca dels nostres iaios, per a aferir a continuació:
Allò
sí que eren penes, no com ara, que teniu de tot i no sabeu valorar-ho, i comentaris pareguts. Encara que açò de l'estraperlo
fou un fet del passat, en l’actualitat
continúa existint. Només hem d’obrir els diaris i en
trovarem noves formes d’
estraperlo.
