Voro

Li diuen Salvador López. Més conegut com a Voro de Paterna, o el fill de Severiano. De son pare, probablement una de les persones més treballadores i complidores del món, va heretar la seua capacitat de treball, la seua constància, la seua perseverança i la seua voluntat. De tal manera que sempre que se li ha necessitat, tant al pare com al fill, allí han estat, per al que faça falta, bé siga per a rascar tarongers, bé per a regar un camp o especialment per a portar amb el carro i l’haca uns quants sacs de guano per a fertilitzar el camp. Tal volta per este motiu podríem considerar-lo un dels últims romàntics de Paterna, en companyia del Gallo o de Penyalver, fins que se li va morir l’haca i la modernitat va fer que canviara el carro per la furgoneta, l’aparellada pel retrovisor i l’alfals per la gasolina. El seu amor per la terra no es va quedar en l’horta, sinó que va anar més enllà per mitjà d’una de les arts més nobles que existeixen: la música. I no de qualsevol música. La més típica de les nostres terres, la que naix directament del poble i del cor de les seues gents: la rondallística i el cant d’estil. No en va, ja de ben jovenet, quan no podia gaudir d’una nit d’albaes per obligacions diverses, anava sa mare, gravadora en mà per a enregistrar tots els detalls de la guitarrà, bé a la nit de les agosteres o dels quintos. Esta afició, o més bé vocació, va fer que contactara amb Manolo Marzal, Xiquet de Mislata perquè li ensenyara els secrets de l’art del bon versador. Fou a la festa de les Doloroses de l'any 1992 quan es va estrenar com a versador. Des d’aquell dia no ha deixat de versar albaes interpretades pel més granat del hit parade quant a cantaors contemporanis vius es refereix. Amb elles i ells, ha recorregut tots els pobles de la contornada. Allà on l’han llogat per a versar, allà ha estat, bé en una nit d’albaes, bé en una guitarrà, transmetent l’amor per la terra per mitjà de l’albà. De tal manera que podem contar ja per centenars els llocs on hi ha participat. Començant per Paterna, continuant pels pobles dels voltants, Manises, Quart, Aldaia, Mislata,… fins a arribar a llocs a l'estranger tan llunyans com Hannover. Voro ha versat a llocs tan emblemàtics com el teatre Principal de València, a la plaça de la Mare de Déu dels Desemparats, així com a les places majors dels pobles més importants de la nostra Comunitat. També sol participar en la guitarrà més antiga i amb més tradició de la ciutat de València, com és la del beat Gaspar Bono al carrer Canyete. A més a més ha versat albaes a grans personalitats, entre altres al papa Joan Pau II. El cant d’estil no té secrets per a ell. És capaç de versar una albà, l’U, l’U i Dos o l’U i Dotze o allò que se li creue pel mig davant d’una cinquantena de persones a la plaça major del poble o davant d’un auditori ple, al millor teatre del món. O de dedicar-li l’albà al rector del poble a l’alcalde o a la clavariessa major amb una exquisidesa digna de mencionar. Però encara així n’hi ha hagut alguna volta que l’albà ha nascut amb algun erro –un nom de clavari equivocat, un carrer mal nomenat,…- i la correcció amb una nova cançó ha sigut molt més aguda, lluïda i encertada que l’albà original de tal manera que, el comentari comú ha sigut “xiquet, val la pena que t’equivoques”. Condecorat amb la Insígnia d'Or de l'Ajuntament de Paterna l'any 2014 per la seua trajectòria artística, continua dia a dia, millorant, com els millors vins, tant la seua tècnica com el seu estil. Li diuen Salvador López. Més conegut com a Voro de Paterna, o el fill de Severiano. I el podeu vore, ara en l'estiu, en les festes majors dels pobles, a la plaça major de qualsevol localitat, versant una albà.