El somriure és una espècie de terratrèmol sentimental de caràcter personal, que es comporta d'una manera pareguda a com ho faria una arma de destrucció massiva, d'eixes que disparen de tant en tant les grans potències per a fer mal, a la guerra incruenta de les relacions personals de tots els dies. La força d'un somriure obri de par en par, portes i portetes, finestres i finestretes, balcons i portalades, conquereix el món, mostra urbi et orbe els sentiments més personals de cadascun de nosaltres i, fins i tot, pot arribar a vessar tota l'aigua d'un oceà entre les nostres mans, pot regalar tot el gel que hi ha al Perito Moreno dins d'una safa i, fins i tot, podria arribar a fer licuar tot un senyor gratacels, com ho és l'Empire State, com si fóra un bloc de gel al tòrrid sol del mes d'agost. Només el fet de moure uns poquets músculs de la cara pot arribar a fer que s'estenguen catifes i estores per davant d'aquella persona que va amb un sincer somriure per davant, com si d'una palmatòria encesa es tractara, en mirant de la nit fosca. "Boqueta de mel obri portes de ferro" diu el nostre savi refranyer, tot i manifestant d'una manera gràfica la potestat tan contundent que un net somriure porta darrere seu. Un somriure a temps, evita discussions, problemes, disputes, malentesos, discòrdies, mitges paraules... Fagotitza sentiments ambigus i els converteix en sentiments clars, purs i diàfans. És missatge de publicitat de qui somriu, i targeta de visita per al seu receptor, malson de qui l'evita i clau de qui l'emet. No costa res i val molt. Costa tan poc i val tant, que paga la pena tan poc d'esforç per als beneficis tan grans que ens pot arribar a donar a tots i cadascun de nosaltres. Hui en dia que estem tan habituats a declarar cada dia de l'any com "el dia de...", jo proposaria als polítics que, almenys un dia a l'any, igual que existeix el dia de la dona, o el dia del arbre, o el dia de qualsevol cosa, es declarara també un dia com el dia del somriure. D'eixa manera, tal volta ens canviaria una miqueta el pelatge a més d'un, a mi el primer. Ens faria a tots una miqueta més feliços i intentariem per tots els mitjans que els demés ho foren de la mateixa manera que ho seriem nosaltres. I per què no ho intentem almenys?Fotografia: http://www.truquitosparalaschicas.com/2014/01/como-tener-una-sonrisa-perfecta.html?m=1
