Jo també vaig ser un de tants xiquets que aquell juny de l'any 1986, va omplir la plaça de bous de València on, un feliç Paco Muñoz cantava aquelles cançons per a xiquets que tots coneixem i que vàrem aprendre a classe de Valencia "El gripau i la granota, la granota i el gripau, van de festa molt alegres i viuen dins d'un riu-rau". Trenta-dos anys després, tenim coneixement a través de les xarxes socials, d'una molt grata notícia que ens omple d'alegria: s'ha presentat la candidatura de Paco Muñoz perquè li siga concedida l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, en reconeixement de tota la seua trajectòria cívica i artística. Este importantíssim guardó, la pretensió del qual és premiar a aquelles persones físiques o jurídiques que s'hagen distingit en la seua activitat al servici dels interessos generals i peculiars de la Comunitat Valenciana, la iniciativa de la seua sol·licitud va nàixer al si d'algunes escoles de la Ribera, a la que s'han anat sumant entitats culturals, així com diversos ajuntaments, entre els quals hem de destacar a hores d'ara, els d'Albaida, Almoines, Alzira, Benigànim, Biar, Bocairent, Dénia, Muro, La Pobla Llarga, Llutxent, L'Olleria, Quatretonda, Real, Salem i Xàtiva. I no puc evitar recordar aquell concert que va donar al pati del Centre Parroquial de Paterna. En acabar, un emocionat Antonio Ferrándis, ocult entre l'anonimat del públic que allí estàvem el va saludar i tots dos es varen fondre en eixa abraçada fraterna que només els que comparteixen bambolines coneixen. "Mare si fos mariner, mariner de bona traça, me n'iria mar endins tot sol amb la meua barca"; Perquè llarga és la seua trajectòria en favor dels demés: Com a rector de Montserrat, com a cantant, com a músic, com a activista cultural..., les noves generacions han crescut amb les seues cançons, que han fet que les classes de valencià siguen molt més amenes que el fet d'empollar-se els pronoms febles per a l'examen de la semana que ve, tots d'una tacada. Un altre record que tinc de Paco Muñoz és el d'aquell concert-espectacle que dins dels actes en commemoració del nou d'octubre, fa ja més de vint anys, va donar al teatre Capri de Paterna, anomenat "Els nostres poetes" on, acompanyat amb els espadatxins de la paraula i de la veu Lluís Miquel i Juli Mira i de la música com són els germans Murillo, varen fer un repàs per tota la nostra literatura valenciana, des d'Ausias March fins a Vicent Andrés Estellés, passant per Joan de Timoneda i per Xavier Casp. Recorde un eufòric Paco Muñoz que xisclava els dits al ritme de sirtaki, tot emulant una pose grega, mentre cantava "Vora el Barranc dels Algadins, hi ha un taronger amb tan dolç flaire, que per omplir d'aroma l'aire, no hi ha en lo mas millors jardins..." Des d'estes humils i senzilles paraules, no podem fer una altra cosa que unir-nos a eixa petició unànime de demanar per a Paco Muñoz l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. Bé s'ho mereix. I, mentre escric estes senzilles paraules, no puc evitar escoltar l meu interior, amb la memòria d'aquell xiquet que vaig ser, la mítica cançó de Paco Muñoz "Serra de Mariola, tota a floretes sí, tota a floretes no, tota a floretes..."
