viernes, 30 de enero de 2015

Escoltat a Paterna (III)

Una manifestació més de la cultura popular es dóna a les cançonetes per a xiquets. Són cançons que serveixen per a engrunçar, per a dormir o per a entretindre al nadó mentre menja. Tenen un ritme senzill, pegadís, amb lletres fàcils de retenir i d'adeprendre, moltes voltes acompanyades de moviments senzills amb les mans. A través d'elles, és com es transmet la saviesa popular als més menuts. Són el melic que els connecta amb el passat i els uneix amb el futur: el dia que seran pares. A mi m'han cantat estes cançons de menut. I algun dia, si tinc algun fill espere poder cantar-li-les.

1.- Serra serraura
que ta madre está en costura
I ton pare en el molí
Fent coquetes en panses i en vi.

Esta cançò, en aparença tan innocent, ja ens va adoctrinant al voltant del rol que per ser xiquet o xiqueta un o una ha de desemvolupar en la vida.

2.- Bernat Bernat
Pega't al cap
Amb un coixí
Ple de forats.

I es canta pegant-se amb el replanell de la ma en el cap, sense fer-se mal , quasi quasi acariciant-se el monyo

3.- Quan vages a la carnisseria,
 que no et tallen ni per ací, 
ni per ací, 
ni per ací. 
Per acíiiiiii.

També està la versió en castellà. Al xiquet se li ha d'agafar la maneta amb una mà. I amb l'altra, que simularà un ganivet, anirà fent com si li tallara el braç, a tallets transversals, començant per la monyica i concloent a l'aixella. Una volta s'ha arribat a l'aixella, amb les iemes dels dits se li farà cosquerelles.


4.- Xin xet
ha caigut un baquet
s'ha trencat la cameta
s'ha quedat coixet

Esta cançó, que dona una miqueta de llastimeta, se sol cantar quan el menut està malaltet, per a acompanyar-lo així en la seua malaltia.

5.- Lleganya tenia un hort
Llaurava amb un burro tort
El forcat era de canya.
Arre, burro Lleganya!!

Esta cançó me la cantava ma mare quan em rentava la cara per a anar a l'escola -a costura-, i em llevava les lleganyes que tenia apegades a les parpelles.

6.- Pos Senyor
açó era
un retor
Polit i gros
Es tira un pet
I cau de tos.

Antigament era important la figura del rector als pobles. I eixa autoritat que se'ls atribuïa, feia que a voltes se'ls caricaturitzara, com en la cançó.

7.-Ai mixineta,
sampa la gateta,
Pa de la panereta,
Vi de la boteta.
Ja t'ho has menjat?
Xap xap xap xap xap, al corralet.

L'us de diminutius i de parauletes tendres és fonamental a les cançons dels menuts.