Quan la Cordà de Paterna té nom de dona

LA cordà de Paterna, té nom de dona. El gènere de la seua pròpia paraula, aixina ho delata. Però sempre ha estat dirigida per hòmens: ELS clavaris, que celebraven la festa en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer, EL Ajuntament, que sufraga els focs, EL pirotècnic, que és qui proporciona els coets... La dona es va incorporar a la Cordà de Paterna, fictíciament, el día que el Ratat, es va traure el puro de la boca i amb ell va encendre el coet infantil que sostenia tímidament enganxat a les tenalles la seua filla, Amparo Ten, quan era menuda. Probablement seria el passacarrer de coets infantil d'un any qualsevol, allà pels anys seixanta. Aquell día, i amb este innocent gest paternal, va inocular el cuquet de la cordà, de la pólvora i del foc, dins de l'ànima paternera d'aquella xiqueta que, uns anys després, va fer que fora la primera dona que va participar en la extraordinària Cordà de Paterna. I va obrir la porta a la participació de la dona en tan singular espectacle de foc i de llum. Fins a aquell moment, eixa participació de la dona en el foc, no anava més enllà de donar-li més o menys força a aquell foguer econòmic de llenya que a la cuina preparava el dinar del dia del Crist de la Fe, mentre l'home participava a la Missa Major a l'Esglèssia de sant Pere. En tornar compartien el dinar amb tota la família congregada al voltant de la taula. Després de dinar, sempre hi havia qui al carrer tirava femelletes soltes, així com coets de luxe enganxats a unes tenalles. Aleshores era quan alguna dona valenta, encara amb el delantal possat, s'atrevia a sostindre en unes tenalles un coet de luxe que el seu home o son pare encenia. La participació de la dona en la cordà es limitava a preparar-li la roba que anava a utilitzar per a entrar en la mateixa, ajudar-li a possar-se-la, tirar-li un parell de pualades d'aigua per damunt de la roba per a que no es cremara, i a demanar-li al Crist de la Fe que no es llastimara ningú dels que anaven a participar en tan grandiós espectacle. Un grapat d'anys després, al 2018, la participació de la dona a la cordà supera espectatives: dels 363 tiradors que van a participar, 52 en són dones. Es tracta d'una xifra que, a poc a poc, va en augment. Des d'estes paraules, volem recordar a aquelles primeres dones que varen trencar barreres generacionals: la pròpia Amparo Ten, primera dona en eixir a la cordà, Maria Angeles Esteve, tiradora en la memòria, Asuncion Fambuena, trenta-cinc anys entrant en la Cordà, Pura Arrebola, que l'últim any que va participar a la cordà ho va fer embarassada del seu fill, sense saber-ho,... Evidentment, no están totes les que són, però sí que són totes les que estan.  I és que, la participació en la cordà, no és una qüestió de força, sinó més bé, de manya. No es tracta de vore quí fa més el bruto botant-li foc a més caixons alhora, sinò d'adestrar el foc, de dominar-lo, de jugar amb ell, d'acaronar-lo, de fer música amb la pólvora i espectacle amb el sentiment de tot un poble. I per a això no hi ha cap diferència de sexes ni de gèneres.