Hem eixit a fer-nos un café al lloc
de sempre. I parlant de coses intranscendents, hem arribat a la barra del bar i
cadascun s'ha demanat allò que ha volgut. Un, un tallat. Un altre, un café amb
llet amb unes torrades amb oli i tomaca. L'altre, un entrepà de sèpia,
una beguda i un tallat i jo una infusió. I hem pres cadira al voltant d'una
taula per a quatre persones. Quan ha arribat el moment d'atacar els cafés,
cadascun ha agafat el seu sobret de sucre, l'ha espolsat, pessigant un cantó
del sobret amb els dits gros i índex per a, d'eixa manera, buidar eixa part del
sobret, esgarrar el seu cantó i així deixar caure el sucre al fons de la tassa,
per a, a continuació, agafar la cullereta de café i, amb seguretat i més aplom,
donar-li voltes al negre líquid per a dissoldre el sucre en el café i llevar-li
així la seua amargor. I ha segut quan un, ha dit "Mira què frase més xula
hi ha ací escrita..." I l'ha llegida. I així, en conversa informal,
hem llegit les frases dels sobres diversos, tot i fent comentaris al respecte.
No deixa de ser curiosa la idea
d'escriure al revers del sobret de sucre del café una frase amb la qual
distraure al consumidor cafeter. D'eixa manera, un pasa el temps,
enriquint-se de la saviesa popular, de l'enginyositat d'algú, o d'algun joc de
paraules que la llengua permet. Així, a banda de culturitzar-se un una miqueta,
passa el temps entretingut si es pren el café a soles, o val per a
socialitzar-se una miqueta amb els demés, si estem en companyia d'altres
persones, especialment si és la primera volta que quedem amb eixa persona. Es
tracta d'una forma molt valida per a trencar el gel amb eixa primera cita o amb
eixa primera conversa.
Frases al café hi han de tots tipus:
mes gracioses, més enginyoses, jocs de paraules, filosòfiques, poètiques, religioses,
expressions fetes, frases vanals, refranys populars, frases d'amor..., que fan
que ens entretingam el temps que ens dura el café a la tassa. "La vida sigue su curso, tú
toma parte de ella". "Si lloras por haber perdido el sol las lágrimas
no te permitirán ver las estrellas". "El presente ya es el
porvenir y el olvido". "Todo mundo quiere tener un amigo, pocos se
toman la molestia de ser uno". " Si verte fuera la muerte y no verte
fuera la vida preferiría la muerte que la vida sin verte". I així, podriem
transcriure fins al infinit una i altra frase.
I una volta abocat el sucre en el
café, mentre li donem voltetes i mes voltetes amb la cullereta, la frase que
hem llegida, es dissol també al líquid element, com si d'un terrós de sucre es tractara i
la digerim entre glop i glop, mentre reflexionem al voltant d'allò que ens ha
volgut dir l'autor amb les seues sàvies paraules.
