La
cultura popular dels pobles es manifesta també per mitjà de
cançonetes populars que, amb una lletra sencilla i una música fácil
de recordar que a voltes seguia l’estructura musical d’una albà,
amenitzava les tertúlies així com les reunions dels paterners.
Estes cançonetes solien estar relacionades amb alguna festivitat,
especialment religiosa, amb algun succeït notori, o dedicada a alguna
xicona del poble que destacara per la seua bellesa, o algun desengany
Amorós, o simplement retratava la quotidianeïtat de tots els dies.
Fins i tot hi havien algunes composades amb un cert carácter
libidinós i amb la intenció de sonrojar a més d’una persona, de les quals ja en parlarem en una altra ocasió. En esta entrada hem fet una replega de unes quantes d'aquelles, que sense ànim d'esgotar el tema, sí que considerem que poden ser significatives dins de la nostra història local com a poble.
1.- Al
llibre de festes del Crist de l’any 1960, trobem un article molt curiós
d’Ernest del Molí anomenat “La Font del Pitjer” on ens conta
un succeït que va passar farà uns cent anys, quan a un li varen
gastar una broma en la “Font del Pitxer” i va esvarar i va caure
dins i es va banyar tot. Hi han dos cançonetes. La primera, reflexa l forma de pensar tradicional d'aquella època:
“Ací
al peu d’esta fonteta
Tinc
que vindre á berenar
Junt á
una paternereta
Amb la
que’m pense casar.”
L’altra,
fa referència al succeït en questió::
“Vicentico
Mataró
Ja no
torna á la fonteta
Per si
en un altre esbaró…
Anava
de coroneta”.
2.- De
l’època de la postguerra hi ha una altra cançoneta, que ens mostra
la situació de penúria que es vivia en aquell moment al nostre poble. El poeta Xavier Casp, al seu llibre “Aires de cançó”, replega esta cançó i la desenrotlla magistralmente en un extraordinari poema del cual recomanem la seua lectura.
“En
la torre de Paterna
Canta
i diu un teuladí
Des de
què no es pasta llongo
Hi ha
molta fam per ací.”
3.- Les
relacions laborals entre amos i jornalers al llarg de l història, sempre han segut objecte de conflicte, però també ha segut objecte de cançó. I en este cas, en la cançoneta següent se'ns mostra clarament la tensa relació que hi ha hagut entre els uns i els altres en époques pasades:
“El
sol ja se’n va a la posta
Les
gallinas al joquer
Que
mal li sabrà al meu amo
Pagar
el jornal sencer”.
4.-En últim lloc,
encara que esta cançó siga recent en el temps, podem considerar-la
ja un clàssic paterner. Se li anomena popularment “l’Albà de
Paterna” i va ser composada per Teresa Segarra quan va estar
recuperant-se a Porta-Coeli quan tenia 15 anys.
“Tres
coses hi han en Paterna
Que
són les millors del món:
El
Palau i la Torre i el Crist de la Fe
Que és
la glòria del meu poble".
