Moltes voltes ens pensem que encara queden paraules per inventar i estem molt però que molt equivocats. Donades les circumstàncies actuals de crisi, agreujades per un cert passotisme i la sobreprotecció cap als més jovenets, els mitjans de comunicació han inventat un neologisme format per un acrònim que defineix els qui NI estudien Ni treballen, NI fan res de res. Són els anomenats NINI, o xiquets NINI, els quanls enseguida ens els imaginem aillats a la seua habitació, després d'haver-se alçat a la una del migdia, cara a l'ordinador o a la videoconsola sense importar-los res: ni els pares, ni la seua vida, ni el seu futur. Ens pensem que es tracta d'un fenòmen actual. Tal volta les circumstàncies específiques sí que identifiquen a esta generació amb eixe nom. Però el fet de no treballar, ni fer res és algo que ha existit tota la vida del Senyor.
El refraner no es queda curt i també està plé de refranys i frases fetes que també ens identifiquen estes persones. Ser més mantero que un xop, eixe té una espina clavada en la panxa que li impedix ajocar-se, això de doblar el llom no és lo seu, ser més vago que la jaqueta d'un guàrdia,.... són entre altres les més comuns.Si anem a expressions més locals, segur que en trobarem moltes més a les que incluús hi anomenem a alguna persona o alguna circumstància propia del lloc de treball en questió.
Però l'expressió que a mí sempre m'ha fet gràcia i sempre m'ha agradat, en diferència, és la que he escoltat dir sempre a casa dels meus pares i que ja venia heretada dels meus avis. Inclús m'atreviria a dir que dels meus besavis. L'expressió es a mena de diàleg, probablement treta d'algun sainet valencià del segle XIX. Un li diu a un altre "Eixe és havanés". Havanés? Això què és?" Pregunta l'atre. I el primer contesta "Menjar, beure i no fer res".
No deixa de ser curios, com ja hem vist, la gran quantitat de paraules que n'hi han per a definir i nomenar als poc treballadors i les poques que hi existeixen per a definir els que són tot el contrari. Aquell que treballa d'una manera diligent, constant, perseverant i productiva se li diu que és un profesional. Pocs calificatius n'hi han específics a este respece. N'hi ha que acudir als calificatius convencionals que acompanyen al substantiu. Així parlem de ser un treballador excel.lent, magnífic, preparat,...
En definitiva n'hi han més paraules per a definir els mals treballador que els bons. Tal volta siga perquè en són més els falfaeners que els bons treballadors? Pense que no. Més bé succeeix com amb un bodegó amb unes pomes lluentes. Destaca més aquella poma podrida que fa pudor, que no aquelles quatre o cinc sucoses que s'hi exhibixen. I no deixa de ser curiós que una poma podrida fa malbé les pomes bones. Però al revés no: Les pomes sanes mai sanen la poma podrida. De la mateixa forma, si n'hi ha una quadrilla on n'hi ha un manta el seu comportament embrutarà el dels altres tres o quatre. Al contrari és més difícil que passe. Es veu més la falta del maltreballa que la destressa i la solvència dels altres treballadors competents i solvents.
Quan a algú o d'algú li diguen que és un NINI, no estem inventant res de nou. Estem aplicant un nou calificatiu a una conducta que ha existit tota la vida, això sí, amb les circumstàncies pròpies de 'epoca en que els ha tocat viure.
