Vora quaranta anys després, el patí torna a estar de moda, no ja com a joguet, sinó com a mitjà de transport: Tots els carrers de València estan farcits de gents que van d'ací cap allà, d'allà cap a més enllà, amb patí elèctric. Fins i tot, dos companys de treball es desplacen de forma habitual amb un monopatí elèctric amb comandament a distància. Es tracta d'un mitjà de transport còmode, pràctic, que cap a qualsevol lloc, fàcil de controlar, que no contamina i que per a conduir-lo no cal estar en possessió de cap tipus de permís de circulació. No en va, les empreses estan fent l'agost amb la venda d'este aparell de locomoció. Fins i tot, una empresa de lloguer de patinets californiana, ha intentat desplegar per tota la ciutat de València un bon grapat de patinets elèctrics que, per mitjà d'una app descarregada al mòbil, permet gaudir, per un preu mòdic, durant el temps que un vulga, d'este artefacte.
No hi ha cap normativa en l'àmbit estatal que regule el seu ús a la via pública. Només hi ha una Instrucció, la 16/V-124, emesa per la Direcció General de Tràfic, que indica que, mentrimentres no hi haja una normativa específica referida als dits vehicles, proposa una sèrie de criteris per a la seua regulació: En primer lloc, els considera com a Vehicles de Mobilitat Personal. No és assimilable a un vianant. Ni tampoc es pot considerar com un vehicle de motor. Per tant, no es requereix cap d'autorització administrativa per a circular, ni tampoc és necessari l'assegurament obligatori del dit vehicle. Però, encara que no és obligatori, l'usuari podrà, voluntàriament, contractar una assegurança en els termes establits a la legislació general d'assegurances.
La seua regulació es deixa en mans dels Ajuntaments, que seran els qui establiran limitacions a la seua circulació a les vies urbanes. Este tipus de vehicles podran ubicar-se físicament a l'àmbit de la calçada, sempre que es tracte de vies expressament autoritzades per l'autoritat local, la qual podrà permetre la seua circulació per voreres, zones de vianants, parcs o habilitar carrils especials amb les prohibicions i limitacions que considere necessàries.
Hi ha ajuntaments que ja hi han desenrotllat una normativa al respecte, com el cas del de Barcelona. L'Ajuntament de València, no té encara una regulació aprovada, però sí un esborrany des de febrer de 2018, que estableix els següents criteris: Es permet als patinets, monocicles, hoverboard, skates i altres vehicles de mobilitat personal, circular pels carrils bici a una velocitat màxima de 15 quilòmetres per hora, així com per espais especialment habilitats per a la circulació. Es prohibeix circular per voreres, places i passeigs, a excepció de xiquets amb patinets elèctrics que vagen acompanyats dels seus pares, sempre que la vorera tinga més de tres metres d'amplària. A més a més, els menors han de dur casc, encara que no serà obligatori el seu ús per als adults. També es prohibeix la pràctica de jocs, exhibicions, o demostracions que causen als vianants molèsties o riscs o disminuïsquen les possibilitats d'utilització de l'espai públic per part d'altres ciutadans. S'estableixen una sèrie de sancions per als que no respecten totes estes normes que poden arribar fins a cinc-cents Euros de multa.
De xicotet vaig acabar avorrint el monopatí que em regalaren per a la meua Primera Comunió. Quaranta anys després, esta nova moda d'utilitzar el patí com a mitjà de transport còmode, ecològic i saludable, em fa plantejar la possibilitat de comprar-me'n un. Què faig? Me'l compre? Vosaltres direu.
