Quiniela

Totes les setmanes, la meua dona i jo juguem a la Primitiva, amb la feliç esperança de que ens toquen un grapat de milions d'Euros que ens puguen permetre jubilar-nos agradablement abans d'hora. L'altre dia, mentre ompliem amb una x els requadrets de la papereta de la Primitiva, vaig vore a la paret de la dreta del mostrador de l'Administració de Loteria, un expositor on hi havien a disposició de qualsevol, paperetes dels diversos jocs d'atzar que ara mateixa estan vigents: Primitiva, Bonoloto, Euromillón, quinieles de tot tipus... Ara mateix, el món dels jocs d'atzar és un univers saturat, per tants i tants de jocs diferents, amb tantes modalitats, i que es poden jugar en diferents tipus de suport, espcialment per internet. Però hi hagué un temps en el qual el rei dels jocs d'atzar fou la quiniela, quasi en règim de monopoli, en companyia de la loteria Nacional. Les noves tecnologies ens han permés que, en l'actualitat, fins a una estona abans de desenvolupar-se el sorteig, un pot validar el seu bitllet de participació en el sorteig. Però no sempre ha segut així. Perquè quan la tecnologia punta era la màquina d'escriure, la quiniela, que era el joc d d'atzar per excel·lència, tenia un format en paper per triplicat, d'acord amb el qual, un marcava les creuetes en la fulleta de dalt, de tal manera que la fulleta del mig, que era paper de calco, copiava a la fulleta de baix el pronòstic dels partits de la jornada en qüestió. Per a la seua validació, un havia d'anar a l'Administració de loteria on l'encarregat de l'administració  desplegava la papereta de la quiniela i apegava un segell allargat per l'espai habilitat a l'efecte, que ocupava un cantó de la fulla de calco i el cantó immediat de la fulla que era el resguard. D'esta manera, un es quedava el resguard segellat. L'hora tope per a validar la quiniela eren les set o les huit de la vesprada del divendres, moment en el que personal de l'administració de loteries, procedien a replegar les quinieles segellades per a emportar-se-les i custodiar-les per a comprobar, una volta confirmats els resultats definitius de la quiniela, que eixa era la papereta premiada i que casava correctament una part de la papereta amb l'altra. Encara recorde com si fora ara, eixe resguard a la taula del menjador de cals meus pares. Cóm mon pare, anava anotant el resultat definitiu a l'espai entre el nom dels equips que jugaven i l'aposta. Cóm escoltava a una radiet de mà antiga que tenia, els resultats el diumenge de vesprada o al telediario del diumenge de nit, el resultat ja definitiu, de les diferents apostes dels partits ja jugats. I mentre vaig cumplimentant amb una X les apostes de la Primitiva, no puc evitar recordar, amb una barreja de nostàlgia i melangia, que en algún temps, en els que la telemática era més bé un xiquet de bolquers, tot el procés de validació, es feia a mà.