Els altres paterners

El passat diumenge, la meua dona i jo vàrem anar a caminar pel llit del Túria, com solem fer de tant en tant. Entre el pont de l'Exposició i el pont de les Flors, hi ha instal·lada la fira d'abril de València, des del dissabte dia 28 d'abril fins al diumenge 6 de maig, organitzada per la Federación de Entidades Culturales Andaluzas en la Comunidad Valenciana. Durant tots estos dies, casetes de fira, vestits de flamenca, flors enganxades als cabells, vestits d'home curts o de faena, conviuen alegrement amb sevillanes, cavalls elegantment pentinats, "rebujitos", "pescaito frito",... Als anys seixanta del segle passat es va construir el Polígon Industrial "La Font del Gerro", a una extensió de terreny ubicada entre Paterna i la Canyada, on estava el naixement de l'aigua, d'on els nostres avantpassats bevien i on anaven a menjar-se la mona el diumenge de Pasqua, a empinar el catxirulo i a ballar la tarara, i on un segle abans varen construir una canalització per a portar l'aigua al nucli urbà. Amb la construcció del Polígon Industrial, un bon grapat de fanecades de secà es varen convertir en sól industrial. Les garroferes varen ser arrancades i, allà on abans hi havia secà, es varen edificar fàbriques, que hui en dia encara hi estan i que han fet guanyar-se el qualificatiu d'un dels polígons Industrials més grans d'Europa. Esta construcció va fer que hi haguera un flux migracional de terres d'Andalusia principalment i de Castella la Manxa, que fa produir, com a conseqüència, que als pobles de l'àrea metropolitana de la ciutat de València, entre ells, sobretot Paterna, hi haguera una forta immigració de totes aquelles terres. No en va, es va passar d'un nombre de cinc mil habitants a principis del segle vint, a uns vint-i-cinc mil als ants setanta. Per a ser uns seixanta-set mil en l'actualitat. Una cinquantena d'anys després, mentre al llit del Túria, es celebra un espectacle on una dona abillada amb vestit de flamenca interpreta unes sevillanes, davant d'un auditori tot ple de gent expectant, no puc evitar recordar a totes i cadascuna de les persones que, allà als anys seixanta del segle passat, varen abandonar els seus pobles d'origen -Jódar, Dos Hermanas, Jaen, ....- i es varen instal·lar als pobles apegats a la ciutat de València, com és, entre altres, el cas de Paterna i on varen assentar noves arrels: ací varen construir el seu niu, ací varen nàixer els seus fills i ací varen desenvolupar-se professionalment en un treball que va ser el que, en definitiva, els va fer moure de les seues terres d'origen. Fins i tot, els primers que varen vindre ací han sigut soterrats. Són els altres paterners, que varen arribar a una terra que no els va vore nàixer, i que els va acollir com a autèntics fills. El seu esforç i les seues ganes de treballar va engrandir el seu poble d'acollença, especialment als barris de santa Rita i d'Alborgi. Estan plenament integrats en un poble que els estima, de la mateixa forma que ells l'estimen. Pertanyen a tot tipus d'associacions festeres: Falles, comparses, penyes,... Dia a dia fan, -fem- que les paraules del nostre himne "fem tots per engrandir-la i per donar-li esplendor" tinguen plena vigència i siguen una realitat.