Dret Processal

Una llei d'enjudiciament, és similar a un llibre de gastronomia. O a un llibre de receptes de cuina de la iaia. O a un grapat de papers manotejats, una miqueta pastosos de tant de palpar-los, que hi ha a la cuina de qualsevol restaurant amb unes quantes estrelles Michelín després de sotmetre'ls a la tortura diària de la seua lectura i l'assenyalament constant amb el dit, del paràgraf en qüestió. En este cas, el Karlos Arguiñano de torn, s'erigeix en un docte Magistrat, amb toga, punyetes i ulleretes menudes d'intel·lectual. O bé un Jutge o un Magistrat s'eleva a la categoria de cuiner d'unes quantes estrelles Michelín, segons l'escalafó, que s'arromanga les punyetes per a cuinar la culpabilitat o la innocència d'una determinada persona, o determinar si una determinada situació de fet produïda en el seu moment, s'ajusta a dret, o no. La incoació és l'oli que s'aboca a la paella i que comença a bullir, encara que la paraula incoar té una etimologia, no gastronòmica, sinó més bé agrícola, que fa referència a l'acció de clavar el forcat per a mamprendre a llaurar la terra. El garrofó, la bajoqueta i la tomaca ratllada són la demanda presentada, mentre que la carn a sofregir és l'escrit de contestació a la demanda que les parts passives presenten per a defendre's. La prova és l'aigua que es deixa caure dins de la paella fins a arribar a l'altura de l'ansa de la paella i que bullirà durant un bon grapat de temps, per a fer eixe sucós caldo en el qual ballaran els trossos de carn, el garrofó i la bajoqueta entre altres. Després s'abocarà l'arròs, bé directament del paquet, o bé del paquet al replanell de la mà, fent sempre, a la paella, forma de cavalló, en sentit longitudinal, acabant per fer dos muntonets a les dos bandes del cavalló, en forma de creu. L'ordre de preparació de la paella, és el que és, i no pot ser un altre. No podem abocar l'aigua dins de la paella abans de sofregir la carn, o l'arròs abans de la verdura, amb el perill temerari, de fer un empastre de dinar. De la mateixa manera i per seguretat jurídica, l'ordre del procediment és el que estableix la llei processal corresponent, i no hi pot haver un altre, amb perill d'una declaració de nul·litat d'actuacions. Eixa nul·litat d'actuacions seria, per tant, l'equivalent a una paella socarrada, empastrada o cremada. Tant en el món del dret, com en el de la gastronomia, tot té les seues normes i el seu procediment. Tant en el món de la justícia, com en el món de la gastronomia, està tot mesurat prèviament i cada pas que es dóna -l'anomenat impuls processal- ha de ser conseqüència d'un altre anterior que s'ha donat i causa del pas següent que es donarà. Tot això i, al contrari que a les matemàtiques, no regeix la propietat commutativa, perquè l'ordre dels factors sí que altera el producte. Només demanem que, de la mateixa manera que esperem que el cuiner tinga una bona mà per a guisar les paelles i que no li isquen socarrades, igualment, desitgem que qui dicte sentències les dicte justes. Perquè una sentència injusta produeix el mateix malestar general a la societat que, quan en un grup d'amics, qui guisa la paella es distrau i li eix amb l'arròs esclafat.