Immigrants

Al llarg d'esta setmana, ha aparegut als mitjans de comunicació, la trista notícia de què l'Aquarius, vaixell fletat per l'ONG SOS Mediterráneo per a dur a terme la noble tasca de rescat i auxili d'aquelles persones que estan en perill d'ofegament dins d'una pastera al Mediterrani, se li va denegar el seu atracament, ple de gent, a qualsevol port d'Itàlia, així com de Malta per part de les seues autoritats respectives, per a auxiliar a més de sis-cents persones, que havien segut rescatades per dit vaixell, d'una pastera en la qual malnavegaven. Per motius humanitaris, el govern espanyol, ha procedit a acollir-los, en qualitat de refugiats. El vaixell en qüestió, que en realitat en són tres: el mateix Aquarius, l'Orione i el Dattilo, estos dos últims de l'armada italiana, han atracat al port de València, on s'ha atés d'urgència als seus ocupants. Moltes i molt variades han sigut les crítiques que han encés les xarxes socials amb comentaris de tot tipus: a favor i en contra d'acollir a tots els refugiats que hi ha muntats al vaixell. I no podem deixar d'oblidar que, a la guerra civil espanyola, la zona republicana es va dividir en dos. Una, la zona situada més amunt de l'Ebre, Catalunya, que, a mesura que anava perdent la guerra, s'anava replegant cap a la frontera amb França. En acabar la guerra civil, França va obrir la seua frontera perquè els exiliats espanyols s'instal·laren a uns camps de concentració ubicats a les platges de Port Barcarès i d'Argelès, on, custodiats per gendarmes senegalesos, i en unes condicions infrahumanes, esperaven poder tornar a Espanya o marxar cap a l'exili. Varios vaixells els varen transportar a gran quantitat d'ells a Mèxic, que els va acollir com a refugiats. L'Ipanema, el Mexique, el Flandra, el Nyassa o el Serpa Pinto II, varen ser el nom dels vaixells que els va traslladar fins a Mèxic. Altres es varen quedar a França i es varen vore obligats, en començar la segona guerra mundial, a enrolar-se a l'exèrcit francés com a personal civil per a dur a terme llavors de contingència i infraestructura, com cavar trinxeres en la frontera entre França i Alemanya. Gran part d'ells varen acabar al camp de concentració de Mauthausen, amb el dramàtic desenllaç que tots coneixem. La zona republicana per davall de l'Ebre, que englobava les províncies de Madrid, Guadalajara, Conca, Castelló, València, Alacant, Múrcia, Almeria, Jaen, Ciudad Real i Albacete, a mesura que anaven perdent la guerra, anaven retrocedint sobretot cap als ports de València i d'Alacant des d'on, també en vaixells, varen partir cap a l'exili. Cal destacar el vaixell Srandbrook, que va partir del port d'Alacant també cap a Mèxic, ple de compatriotas nostres. La història, que de per se és cíclica, de nou es torna a repetir. Huitanta anys després, el port de València ara és lloc d'arribada d'exiliats que fugen d'una altra guerra: la de Síria que, des de l'any 2011, massacra un poble, que fuig de la barbàrie i del desori. En l'Aquarius viatgen els desheretats de la terra que busquen un futur millor per a ells i els seus. I no puc evitar recordar aquell passatge de la Bíblia, que diu: "Vaig ser immigrant i em vàreu acollir".

Fotografia: http://ibikevalencia.com/tours/tierraymar/