Més Moros i Cristians

La inesperada irrupció del maleït coronavirus a les nostres vides, ha fet que per segon any consecutiu no es puguen celebrar les festes de Paterna, almenys, en el format en el qual, fins al moment, s'han celebrat de forma tradicional. I ha donat pas enguany a la celebració d'una marca blanca de festes que, de forma provisional, serviran per a, almenys donar una miqueta de lluentor a allò que, amb tanta il·lusió hem celebrat altres anys, des de temps immemorial. Este cap de setmana se celebrarien les majestuoses nits mora i cristiana pels carrers de Paterna, amb tota la solemnitat i tota la parafernàlia de les mil i una nits, que duen darrere seu. Paral·lelament, amb estupor, observem que, a molts quilòmetres d'ací, a Afganistan, el caos, la incertesa i el desordre estan ocasionant la dissolució d'un incipient estat democràtic en bolquers, que està convertint-se en un estat dictatorial talibà que està a punt de destrossar gran quantitat de drets humans, que tant han costat de guanyar a aquell racó del planeta, especialment per a les dones i per a aquells que no participen de la seua ideologia. A milers de quilòmetres d'allí, a qualsevol poble valencià on se celebren les festes de Moros i cristians, estes, nascudes a conseqüència d'uns fets bèl·lics ocorreguts ja fa set o huit segles, fan que hui en dia, eixe recordatori tinga forma d'una sèrie d'esdeveniments en els quals predomina l'alegria, la diversitat i les ganes de viure en pau i en germanor, bé siga brandant una pacífica espasa en un brindis a la lluna, o bé siga brandant una saborosa cullera al voltant d'una paella i un got de sangria. Ja fa uns anys, amb ocasió de l'atemptat ocorregut a les rambles de Barcelona i a Cambrils en vespres de les nostres estimades festes, vaig escriure una entrada a este blog anomenada Moros i cristians, on féiem un cant a la llibertat, a la diversitat i al multiculturalisme. Passen els anys i, encara que aconseguim fites tan importants com posar un peu a la lluna o travessar la barrera del so, encara continuem, per una banda, sent tan extremadament fràgils que ens fa ser especialment vulnerables enfront de qualsevol ser microscòpic que vulga fer-nos mal, com de necis en la convivència quotidiana entre les persones, de tal manera que no sabem viure sense discriminar al que és diferent de nosaltres, tot donant a entendre que en l'àmbit de la convivència encara estem al nivell del coronavirus maligne que ens assota. Enguany tampoc se celebraran les nostres festes majors en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer. Amb tot i això, no hi haurà pandèmia que faça callar les marxes mores i cristianes que encenen el calorós cel estiuenc de Paterna, ni intolerància manifestament cega que destrosse ni la fraternitat, ni la diversitat ni la multiculturalitat, que les nostres festes majors, any rere any, manifesten. Temps millors vindran per a demostrar-ho.